diumenge, 3 de març del 2013

69001 lyon, france


Los muros del edificio de La Bibliothèque de la Cité de Lyon, se han cubierto de libros, cuyos autores han nacido o trabajado en la región lyonesa. Ahí hay cerca de 500 referencias y textos que representan el patrimonio literario francés: Rabelais, Louise Labé, Voltaire, Reverdy, Frédéric Dard, Annie Salager...... CitéCréation, una cooperativa de artistas lyoneses creada en 1978, realiza frescos y trompe-l’œils por todo el mundo.
[Font: Libros pintados en el muro. El bibliómano]
Aquí trobareu més fotografies. 

9 comentaris:

  1. Quin seria l'equivalent literari del trompe-l’œil? Capote, Chatwin...? A casa nostra, el TOR: tretze cases i tres morts del Carles Porta?


    Per cert, al trompe-l’œil de la Viqui (no al francès o al trampantojo) es pot veure l'efecte nocturn d'aquesta façana lionesa; que té al davant un ample meandre del Roina. I quatre portals més enllà hi ha una llibreria amb un nom ben suggeridor: "À Plus d'un Titre".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jensépà, Girb, que és molt d'hora! Quan jo era jove, d'això se'n deia literatura non fiction...
      Ep, i un afegitó: aquests CitéCreation van pintar, l'any 1992, una façana de la Pl. de la Hispanitat, a Barna. Les balcons des Catalans. Aquí.

      Elimina
    2. Miquel Vilardell3/3/13 12:24

      Això de "non fiction", que s'ho va inventar en Capote i que a les pàgines dels hit parades llibrescs dels diaris utilitzen per a posar-hi des dels manuals d'auto ajuda fins als assaigs de cafè dels punsets i dels hessels de torn - r.i.p. -, sempre m'ha semblat una mica la collonada típica del Truman, que volia fer-se veure. Els anglosaxons tenen la tendència, com si s'avergonyissin de parlar de narrativa o, encara menys, de literatura, de fer servir molt el mot "ficció", contraposat a "realitat", quan, jo crec, que allò literari està per damunt d'aquests conceptes. Ara, jugant amb les equivalències entre aquesta mena d'art i la literatura, jo no he llegit Chatwin, però potser sí que és encertat triar Capote, o bé Norman Mailer amb aquella "Canción del verdugo".

      Elimina
  2. Ni se'ns passés pel cap intentar la comparació: Al 2007, aquests dels frescos varen rebre el segell d'Empresa del patrimoni vivent que concedeix el ministeri de l'economia de les finances i de l'ocupació francès. Imaginem als de Guindos/Montoro/Bañez repartint segells de qualitat... Posa't a córrer. Patrimoni vivent serien toreros, folclóricas, latifundistes, la cabra de la legión, els tertulians d'Intereconomia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arrrrgggg! I tant si corro. I descabellonada perduda, talment una esperitada.

      Elimina
    2. Miquel Vilardell3/3/13 12:30

      No voldria ferir sensibilitats polítiques, però com que és massa fàcil ficar-se amb el tàndem Guindos/Montoro/Báñez, si la Generalitat tingués un segell igual, no crec tampoc que el duet Mas Cullell & Mascarell els hi donessin ; ells ja en tenen prou amb els seus mnacs i teatres nacionals.

      Elimina
    3. Quina mania que us ha agafat avui amb les aparicions, perlamordedéu.
      Prou, cruels: ni els Borgia no eren tan roïns. Paraula de Michaleen Oge Flynn.

      Elimina
    4. Pos a mi de tots aquests pallassos de la tele el que em fa més temor és en Montoro. Coi, és pastat al Gargamel del Barrufets.

      Elimina