dilluns, 8 d’abril del 2013

a la vostra disposició

Així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç.
Ricard II. William Shakespeare

«Ens forma allò que desitgem», diu en Billy Abbott, l'escriptor i narrador protagonista, a l'inici de la novel·la. I és ell qui ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l'enamorament, imprevist i sobtat, d'una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d'emocions contradictòries.
Al llarg de mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistim a diferents moments estel·lars de la seva vida, per la qual desfilen un ampli càsting d'acolorits personatges que desafien totes les convencions i als quals John Irving, valent i ambiciós, obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat i a qüestionar els prejudicis i les creences.
En una sola persona és una novel·la imponent sobre el desig, la passió, el secretisme i la identitat sexual. Una història tempestuosa, provocadora, divertida i commovedora sobre els enamoraments inadequats, els amors insatisfets i una acceptació decidida i valenta de les nostres diferències sexuals.
John Irving. En una sola persona. Traducció de Marta Pera Cucurell. Edicions 62, 2013. 

Pierre Anthon s'aixeca de la seva cadira a l'aula, anuncia a mestre i companys que res no importa a la vida i se'n va per no tornar-hi més. Cada dia els seus amics el trobaran enfilat a la prunera del seu jardí mentre ells emprenen el camí d'escola.
Pierre Anthon els llença les prunes de l'arbre per provocar-los, però aquestes no els faran tant de mal com les respostes que els dóna a cada argument pensant per fer-lo tornar. Desmoralitzats, els seus companys conceben un pla per intentar convèncer en Pierre Anthon, però sobretot a ells mateixos, que en la vida sí que hi ha coses que tenen importància.
Amb un estil valent, directe i sense retòrica supèrflua, No-res ens aboca sense cap avís previ a una història que aviat s'intueix complicada; més encara quan els protagonistes són uns adolescents que s'hauran d'enfrontar prematurament a les grans preguntes de la vida. Quan fou inicialment publicada l'any 2000 a Dinamarca, No-res va encendre polèmics debats per la cruesa de la història que narra i fou censurada en escoles d'Alemanya, Dinamarca i Noruega. Anys més tard ha acabat reconeguda amb premis de primer ordre i amb una crítica entusiasta, i forma part dels plans d'estudi en la majoria de països occidentals.
Janne Teller. No-res: què és important en la vida. Traducció de Sofia Pascual Pape. Comanegra, 2012. 


Aquesta és la història de Moor Park, i aquesta és també la història d'una amistat. En el decurs de llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en l'escriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l'escriptura d'aquest llibre sorgeixen temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic.
Els episodis i els temes se succeeixen embolicant el lector en unes reflexions que són les de Jack Toledano i que també són les nostres. I jardins i passejos i converses i Londres. I llenguatge i societat i art i literatura i crear i escriure i contradir-se. I protestantisme i catolicisme i opinar i jutjar. I Bernhard i Beckett i Kafka i Swift i Sterne i Chaucer i Dante. I cavalls i ximpanzés i criptògrafs i científics i...

Gabriel Josipovici. Moo Pak. Traducció de Ferran Ràfols. Raig verd,  2012.

Si bé l'escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award l'any 1973 amb August, la seva obra ha estat totalment oblidada fins a la recent publicació de Stoner. En la tradició de Jo, Claudi, August ens ofereix el retrat fascinant d'un home que es va formar a ell mateix per poder formar el món, amb un estil elegant, alhora sobri i brillant.
Any 44aC, Juli Cèsar és assassinat. Quan en el testament adopta i nomena hereu universal el seu nebot Octavi, la vida d'aquest jove estudiant de divuit anys canvia per sempre. Envoltat d'homes que lluiten aferrissadament pel poder -Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni-, el noi ha de modelar i enfortir el seu caràcter per imposar-se a totes les maquinacions. A poc a poc, gràcies a la sort i a la intel·ligència, aconsegueix aplicar la llei i, superant els conflictes íntims, assumeix el càrrec de primer Emperador de Roma.
Fruit de la ploma d'un autèntic narrador, August fa reviure un seguit de personatges històrics i, amb un esplèndid joc de llums i ombres entre l'àmbit públic i el privat, recrea el somni d'un home per alliberar la corrupta Roma de les urpes dels estafadors benestants que amenaçaven de destruirla.
John Williams. August. Traducció d'Albert Torrescasana. Edicions 62, 2013.



4 comentaris:

  1. Així, la de l'Irving val la pena? He llegit que ha rebut bastants pals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no ho sé, Allau. Acaben d'arribar a la biblioteca i, dels quatre, només puc donar fe de Moo Pak. Representa que els altres tres són els que m'han llamat. Els que voldria llegir.
      Ja poden anar dient missa i fotent-li garrotades, que no puc deixar passar la de l'Irving. Com vols que em resisteixi a una bibliotecària Mrs. Robinson? Impossible.

      Elimina
  2. Coincideixo amb les "llamades" d'Irving, Williams i Josipovici (algun dia "cauran!"), però desconeixia completament l'altre títol. Gràcies!

    I a llegir, que són dos dies...

    SU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no n'havia sentit a parlar, Su, fins que l'Anna Sadurní, clienta de la casa, me'l va recomanar ferventment en un dels nostres intercanvis de lectures al peu del taulell. En argot bibliotecari d'això se'n diu una adquisició per desiderata, és a dir, una compra en resposta a la demanda d'un lector.

      Elimina