dilluns, 10 de juny del 2013

lost


Jo crec que Lost es diu Lost no perquè els personatges de la sèrie hagin anat a petar a una illa deserta i se sentin perduts, sinó perquè ja estaven perduts, eren persones perdudes i desorientades de la vida. I també he pensat, doncs, que no era casualitat que tots els personatges haguessin anat a petar allà, sinó que amb el rotllo màgic o el rotllo que sigui que té l'illa aquella, doncs que alguna força suprema els havia posat a tots dins del mateix avió perquè, en trobar-se tots allà, doncs anessin retrobant-se una mica també amb ells mateixos.
Això és una obvietat com una catedral, però jo, que ara ja estic veient el segon capítol de la sisena temporada (m'he comprat una pantalla i un projector per a la saleta del sofà, i ja ho tenia tot baixat d'abans de l'estiu però encara no ho havia pogut mirar, i amb prou feines he aconseguit esquivar el bombardeig d'hipòtesis, imatges i crítiques sobre el final esperadíssim de la sèrie), m'estic mirant un altre cop la primera temporada, que està editada en DVD i comprar-me-la era un somni que jo tenia ja quan encara no tenia pasta per comprar-la.
Ara, mentre vaig mirant l'inici de la sisena, estic repassant alhora el principi de tot i, que fort, els veig a tots més perduts abans de pujar al vol de l'Oceanic 815 que no quan fa ja un fotimer de temps que són a l'illa sense saber com tornar a casa o, si molt m'apures, alguns que ja havien aconseguit tornar, en lloc de quedar-s'hi s'han fet enrere perquè en el fons prefereixen estar lost. Vull dir, que quasi estan menys perduts a l'illa que en la vida real, per dir-ho així. Per això la sèrie es diu Lost, n'estic segura.
Muriel Villanueva. La gatera. Amsterdam, 2012. P. 22.

 *  * 
Ets una friki que sempre està  al  dia  de  l’última  sèrie?
No, sempre vaig dues sèries tard. Estic començant a veure Breaking Bad i m’agrada molt A dos metros bajo tierra, que ja està una mica passadeta. Perdidos també la defensaré sempre. No tinc tele i no veig la realitat. No sé què passa mai perquè cada vespre em poso un capítol d’una sèrie o dos. Abans em feia vergonya, però ara veig que el que em fa contenta és aïllar-me de la realitat.
(Muriel Villanueva entrevistada per l'Ada Castells. Avui Cultura, 26 gener 2012)

*  *  *
Jo, Matilde Urbach, confesso que a la tele només miro el que fan al meu dvd, i, ja posats, que sóc una addicta a les sèries. I ara, com que se m'ha acabat En terapia i considerant que Lost ja està prou passadeta com per a mirar-me-la tranquil·lament sense haver-la de comentar amb ningú l'endemà, doncs res, que n'acabo d'encetar la primera temporada. Al cap de pocs capítols, ja he trobat un personatge que aprofita l'estada a l'illa per a llegir.  Es fa dir Sawyer i em sembla que serà un pirata d'aquí t'espero. 

Watership Down, Richard Adams.
Lancelot, Walker Percy.
Of Mice and Man, John Steinbeck.
The fountainhead, Ayn Rand.

[+]
'Lost' reading list: the show's creators discuss literary influences, from Stephen King to Flannery O'Connor. Los Angeles Times. 14|5|2010.
Lostpedia. The Lost Encyclopedia.


19 comentaris:

  1. O sigui que l'excusa per dir que t'agrada el bandarra de la sèrie és que llegeix. Dones! Pitjor: bibliotecàries!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per qui m'heu pres, Sr. Miró? Jo a aquest canalla només el voldria per a comentar -intensament- l'obra completa de Kierkegaard, per exemple.

      Elimina
    2. Si és una cosa purament intel·lectual, ho entenc. Perquè si es tractés de les delícies de la carn, el bo d'en Hugo no tindria rival.

      Al marge d'això, Lost és una deconstrucció (o esferificació o fum de pastanaga) de narracions infantils i d'aventures apta només per espectadors amb dispèpsia narrativa i/o dèficit d'atenció. Els espectadors més adults i amb una mica de capacitat de concentració poden aspirar a veure The Wire o Mad men.

      Elimina
    3. De The Wire us en puc cantar, fins i tot, les cançons irlandeses que entonen quan estan borratxos en aquells enterraments tan fantàstics que fan als bars. Me la sé de memòria. De Mad Men, en tinc vistes les dues primeres temporades i estic esperant que s'acabi per rematar-la, perquè he descobert que m'agrada mirar-me les sèries d'una tacada i un cop ja els ha passat la bafarada. Sempre arribo al culte a misses dites, quan les coses ja tenen un peu en el sac d'allò que se'n diu sobrevalorat.
      Clar que si me n'he de quedar amb una, jo, amb el fetge a la mà, us haig de dir The Sopranos.

      Elimina
    4. Ai sí, sempre ens quedarà Livia Soprano!

      Elimina
    5. Ui, sí, val més ser orfe com els de Dickens! La Soprano encara és més xunga que la Livia de Jo, Claudi. Vaja, que entre totes dues fan que lady Macbeth sembli una filla de Maria.

      Elimina
    6. Deu ser cosa del nom, se m'acut ara.

      Elimina
    7. Em sembla que el nom de Livia Soprano és un homenatge a la Livia d'August. O ho he al·lucinat o el guionista David Chase (DeCesare de naixement, no ho oblidem) ho va reconèixer en alguna entrevista.

      Elimina
  2. M'he estata mirant el bandarra amb qui comentaries Kierkegaard (i en acabat de Kierkegaard, Schopenhauer, diria jo) i se m'acut una pregunta que potser no és tan capciosa com sembla, perquè aquesta sèrie la gent se la mira amb lupa i li troba detalls significatius de tota mena: per què hi ha dos llibres que llegeix amb ulleres i dos sense? Vol dir que presta més atenció a Rand i a percy, que no pas a Steinbeck i Adams?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, aquesta me la sé! Resulta que el pobre Sawyer comença a patir uns mals de cap terribles -i no existencialistes, precisament- i sembla que s'hagi de morir d'un mal lleig, però no, resulta que s'ha fet malbé la vista de tant llegir, perquè a l'illa aquesta dels Robinsons no hi ha tele ni dvd ni res. Hipermetropia, li diagnostica en Jack, l'heroi de torn, que, a sobre, és metge; ja veus, en això de l'atenció mèdica, aquests de l'illa estan més bé que nosaltres. I res, que li porten una capsa plena d'ulleres, restes de la catàstrofe, perquè no sé si ho hem dit prou que han anat a petar a l'illa aquesta perquè l'avió en què viatjaven s'ha estimbat (per cert, recorda una mica allò del triángulo de las Bermudas de la nostra infantesa), per tal que en triï les que li vagin millor. Total, que llegir perjudica seriosament la salut.

      Elimina
    2. Però l'interès principal d'aquest pelut és si es tira o no la Kate, o bé, vista la llargada de la sèrie, quan se la tirarà. No recordo els detalls perquè la tal Kate sempre l'he trobat irrellevant.

      En canvi... Sé que ningú m'ho pregunta però vaig resistir la sèrie durant la 2a temporada per la presència de la Michelle Rodriguez, que reunia, en un sol pot de metre seixanta, bellesa, violència física i un accent fins i tot més dolç el de la deessa mexicana de la fertilitat, àlies Salma Hayek.

      Elimina
    3. Només he vist la primera temporada, però el meu instint de bibliotecària -pitjor, de dona- em diu que la Kate comentarà Kierkegaard amb tots dos. Vull dir que s'ho farà amb el metge i amb l'hipermetrop, rotllo triangle suat. D'altres coses tingués tan clares a la vida. La Rodríguez només ha fet, de moment, una brevíssima aparició en flash-back. Uf, és una dona d'aquelles que esmorza amb tequila. Qualsevol li trenca la girada.

      Elimina
  3. em surt urticaria només de llegir això ! serialets de televisió, vade retro ! ja sé, Matilde, que em diràs què caram hi cardo jo aquí opinant sobre coses que no he vist, amb prejudicis, etc., etc., però és que la foto del musculós aquest llegint no se la creu ningú,ni el mateix actor, que sembla que no hagi passat de les pàgines esportives en sa vida ; és el mateix que quan l'Aznar - per agafar una altra estrella televisiva musculosa, amb sex appeal franquista, això sí - deia que parlava en català en la intimitat....au vinga !
    però el pitjor, pitjor, pitjor de tot, és veure'm a mi perdent uns minuts per a comentar aquests xiclets narratius prêt-a-porter (perdó, de "culte", en dieu vosaltres....ja, ja ,ja !!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, hyde, que n'arribes a ser, de torracollons; dius que et surt urticària però t'has empassat fins i tot les lletres més petites! Això teu és carn de deixuplines! Au, a patir de gust.

      Elimina
    2. Perdoneu, però aquí no es tractava de fer unes referències a "La gatera" i a la Muriel Villanueva i tal i tal?

      Es nota que estic fatal de sèries, oi?

      Salut!

      SU

      Elimina
    3. Saps què, Su? Doncs resulta que amb La gatera passa una mica com amb El sexto sentido): no se'n pot parlar gaire sense aixafar la guitarra al proïsme. És un giny molt ben bastit, d'aquells amb sorpresa final, com els ous kinder. Així que, per respecte als lectors, em passaré tot el mes parlant en abstrús, un dialecte, com el seu nom indica, de difícil comprensió.

      I això d'avui de Lost, és un exemple de com la Raquel (la prota) se serveix de pelis i llibres i sèries i quadres per a explicar les coses. Perquè a La gatera, això de la realitat i la ficció sempre va del canto d'un duro. I hasta aquí puedo leer.

      Elimina
    4. Bueno, va, una miqueta més: que la Raquel està més perduda i desorientada de la vida que si hagués anat a petar a l'illa aquesta dels Robinsons. I prou, de moment.

      Elimina
  4. Uhmmm, com m'agrada estirar-te de la llengua, Mati...

    Gràcies, però, que tot ajuda, a la pobre lectora que encara espera el llibre...

    SU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paciència, Su. He comprovat l'estat de l'exemplar i encara diu en trànsit. Va fent, xino-xano. Que no l'hagin facturat en tren, que el trajecte Vic-Barcelona -via Renfe-, sí que té alguna cosa de fenomen paranormal, en pla Lost...

      Elimina