dilluns, 8 de juliol de 2013

sobre els esnobs literats


SEGUR QUE UNA PREGUNTA que es fan els lectors sovint és: "¿Què dirà dels esnobs literats? ¿Deixarà estàlvia la seva professió? [...] Teniu una opinió molt mal formada de la situació actual de la literatura i dels literats si us penseu que cap de nosaltres vacil·laria gens a enfonsar un punyal al seu company de ploma si amb aquesta mort feia un servei al país.
Però es dóna el cas que en el gremi literari no hi ha esnobs. Doneu un cop d'ull a tot l'estament d'homes de lletres britànics, i us repto a assenyalar-hi un sol cas de vulgaritat, d'enveja o de presumpció.
Pel que he pogut observar, tant literats com literates són gent discreta, de maneres refinades, vida impecable i conducta honrada en societat i entre ells mateixos. És cert que de tant en tant podem sentir que un literat diu fàstics d'un altre; però ¿per què passa això? No és gens per malevolència o enveja; només és per amor a la veritat i per esperit de servei.
[...] D'altra banda, no he conegut mai cap home de lletres que s'avergonyeixi del gremi a què pertany. La gent que ens coneix sap molt bé quin entranyable esperit de germanor ens uneix. Quan un de nosaltres fa carrera, no l'ataquem mai ni en parlem amb menyspreu, sinó que ens alegrem pel seu èxit. 
[...] Aquest sentiment igualitari i fratern entre escriptors m'ha semblat sempre la característica més noble del gremi. El fet que ens coneguem i ens respectem mútuament fa que la societat ens respecti i ens tingui la consideració que ens té, i que sapiguem tenir-hi un comportament irreprotxable.
[...] Si tot això que acabo de dir és veritat, doncs, ¿com puc escriure res sobre els esnobs literaris?


William Thackeray. El llibre dels esnobs. Traducció de Xavier Pàmies. Adesiara, 2009. P. 99.
*******

William Makepeace Thackeray (Calcuta, 1811 – Londres, 1863) fou, juntament amb Charles Dickens, el narrador més destacat de l’Anglaterra victoriana. Les seves novel·les, com ara Barry Lindon, The History of Pendennis o, sobretot, Vanity Fair, constitueixen models perennes de la literatura universal. A part la seva gran labor com a novel·lista, Thackeray va ser un col·laborador assidu de la premsa de l’època. Arran d’aquesta activitat sorgiren els aguts articles que, publicats inicialment a la revista satírica Punch, componen El llibre dels esnobs, que oferim traduït per primera vegada en català.

L'esnobisme, dissimulat sovint sota la capa de la ignorància, afecta una bona part de la població. «Una societat que dóna preeminència a la cortesia i menysprea les arts i les lletres, jo la tinc per una societat esnob», diu l'autor. I és que hi ha esnobs entre la reialesa i l'aristocràcia, n'hi ha a les ciutats i als pobles, n'hi ha a l'exèrcit i a la cúria, i tots ells, sense excepció, bé que no solen ser conscients de la seva xacra, fan mans i mànigues per surar en el gran món. En aquest llibre singular i ben vigent, Thackeray ens ofereix, amb ploma hàbil, una radiografia implacable de la societat occidental.
[De la solapa i la contracoberta]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada