dimarts, 3 de setembre de 2013

clubs de lectura


01/09/13 02:00 RAMON SOLSONA
La gent llegeix i s'organitza per compartir lectures. Aquesta és una de les realitats més potents del país i fa molt de temps que tenia ganes de dir-ho en públic. De proclamar-ho. No parlo de societat civil, que és un concepte massa ampul·lós, sinó de gent que viu a peu pla i que s'apunta a grups de lectura i se n'inventa de nous perquè troba en els llibres un estímul que l'empeny a contrastar punts de vista, a ampliar horitzons amb noves lectures.
Parlo de gent inquieta i participativa. Amb els anys que fa que assisteixo a clubs de lectura com a escriptor convidat, constato que augmenta la capacitat d'anàlisi i de discussió, que es perd la por d'expressar-se en públic, que després d'un debat o d'un col·loqui els llibres tenen més llum. I que la gent s'ho passa tan bé, que els clubs de lectura són una excusa meravellosa per sortir de casa i fer noves amistats. Moltes persones –la majoria són dones, no ens enganyem– confessen que els proporcionen una activitat intel·lectual, cultural i social que trobaven a faltar.
Biblioteques públiques de poble i de barri són els motors de bons clubs de lectura. En tenen moltes entitats del nostre teixit associatiu i són molts, moltíssims, els grups d'amics que es troben periòdicament per fer lectures comunes i comentar-les. També es poden intercanviar opinions a “Què llegeixes” i d'altres webs en què els llibres comparteixen protagonisme amb les opinions del lectors. Perquè tots som iguals davant dels llibres i tenim la mateixa set de parlar-ne en veu alta. Consellers, alcaldes, regidors, responsables de serveis al ciutadà... doneu les màximes facilitats als clubs de lectura. Perquè hi ha una infanteria de lectors inquiets que creix de manera imparable sense fer soroll i que en té prou amb una estructura mínima. Ells, els lectors, són el país real, són un indicador exacte del nostre nivell de cultura i civilització.




4 comentaris:

  1. Tranquil, senyor Solsona, que les autoritats competents (i parlo de la part que em toca, la resta no sé què fan) ja estan al cas de tot això i, com a primera mesura, van decidir, ara fa un any, que els participants en els clubs de lectura s'han de fer càrrec de les despeses de transport dels llibres que es llegeixen al club. Fins llavors els hi proporcionàvem de franc. D'això se'n diu donar les màximes facilitats. Progrés, vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els clubaires de Vic ni s'han adonat de l'entrada en vigor d'aquesta llei, perquè la biblioteca, dotada d'un pressupost que ja no es pot retallar més, ha assumit la despesa. Visca la lectura pública!

      Elimina
  2. a mi el que m'agrada és això de que és "una excusa per sortir de casa i fer noves amistats"....jejeje. I si, la majoria som dones.
    estic amb tu, Matilde, les autoritats ho tenen molt clar jejeje (again)

    A mi el que m'interessa dels clubs és comprobar diferents lectures i constatar com la lectura és un acte individual, lliure i sense direcció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això de la lectura, jo sóc més de casa que de club, la veritat. Però té la seva conya que la gent s'agrupi per comentar un llibre. Encara no me'n sé avenir.

      Elimina