eixos narratius

Breument direm que la narrativa d'Isabel-Clara Simó participa de la major part dels trets del realisme narratiu, que la seva obra és essencialment psicològica i que aquest psicologisme s'orienta tant cap a l'individu aïllat com cap a la seva projecció natural mitjançant la relació amb altri. El marc concret de referència i definició del personatge prové d'una experiència de la quotidianitat i de les situacions que la formen. Per això, el conflicte de relació és un tema recurrent i important. L'aprofundiment psicològic dels personatges és més incisiu a la novel·la que als contes, ateses les possibilitats d'extensió que cada gènere ofereix. La condició de la dona és eix essencial i domina sobre la caracterització masculina.

Descrit el marc general com a síntesi situacional i interpretativa, establim els eixos narratius que configuren els nuclis al voltant dels centres d'interès dels quals va obrint-se i desenvolupant-se l'obra d'Isabel-Clara Simó.

Segons la nostra interpretació, els principals serien: la condició de la dona; les relacions de parella i les relacions home-dona; la caracterització de la dona forta, la dona feble i la dona víctima; la presència de l'home feble i home-fill; l'anàlisi-descripció de comportaments psicològics ben definits -la neurosi- i, finalment, les relacions entre adolescents i adults.

Àlex Broch. «Júlia, dona forta o sobre el paradigma de la voluntat». A: Isabel-Clara Simó : escriptora del mes : d'octubre 1991. Institució de les Lletres Catalanes, 1991. P. 7-8.