skip to main |
skip to sidebar
Edicions 62 acaba d’editar la novel·la Stoner, de John Williams, i li ha posat una coberta molt bona. Stoner és una d’aquells llibres que han tingut una segona oportunitat: es va publicar el 1965, però una reedició als EUA i després l’èxit sorprenent en castellà (a l’editorial Baile del Sol) l’han rellançat. La novel·la descriu la vida de Stoner, un noi retret i sofert, que viu a pagès i va a la universitat per estudiar Agricultura. Un dia, en una classe d’anglès, viu una mena d’epifania i intueix que la seva existència només tindrà sentit si es dedica a la literatura. Amb el temps esdevé professor, però la rutina es va menjant l’espai de la seva vocació.
La coberta en català és un encert perquè transmet la barreja d’angoixa i passió somorta que és la vida de Stoner. S’hi veu el dibuix d’un home que llegeix en una butaca, a la claror d’un llum de peu, i l’envolta una biblioteca altíssima, amb els prestatges plens de volums, tan imponent que aclapara. És una coberta que atraurà un tipus de lector molt específic: aquell que sent, diguem-ne, amor pels llibres. L’arc és ampli i abraça moltes devocions, des de la més ingènua a la més fetitxista o fins i tot la sectària. Per això aquesta mena de cobertes solen funcionar. Penseu, per exemple, en la de Jo confesso, de Jaume Cabré: un nen que intenta abastar un volum (¿prohibit?) d’un prestatge massa alt.
No sé si ha passat tota la vida o és una moda, però els últims anys s’han publicat molts títols en què la lectura i les llibreries són el tema central. Per exemple Firmin, de Sam Savage, amb la rata que parla de llibres mentre se’ls va menjant. O La librería, de Penelope Fitzgerald. O La lladre de llibres, de Markus Zusak. O La dona de paper, de Rabih Alameddine. O La librería ambulante, de Christopher Morley, que en pocs mesos ja du quatre edicions. O com amb tots els gèneres, hi ha obres de qualitat i monuments a la cursileria. Em pregunto si aquesta atracció per les novel·les sobre llibres no és també una forma d’autoestima: llegir per reforçar una fidelitat, sentir-se part d’una comunitat gairebé clandestina.
Jordi Puntí, El Periódico, 2 de juny del 2012.
No n'he llegit cap d'aquestes novel·les d'amor pels llibres que cita en Puntí. D'aquesta temàtica, les meves favorites són 84, Charing Cross Road de l'Helene Hanff i El lloro de Flaubert de Julian Barnes.
ResponEliminaJo conec "La lladre de llibres" perquè la va traduir ma germana. Pas mal.
ResponEliminaPer a lladre de llibres, el que tenim a la Triadú. Portava prop de tres anys fent-se una biblioteca de primera a costa dels nostres fons. L'hem enxampat, però. La cosa és digna de novel·la.
EliminaI en un altre ordre de coses, Allau, t'has posat amb Lucreci? Ho dic perquè, finalment, sembla que ja ha arribat la tardor.
M'hi he posat i no m'hi he posat, perquè sempre trobo lectures més urgents a fer. Com que ja ha esperat tants segles, no li ve d'una setmana.
EliminaTens raó, no cal anar amb presses. Lucreci pot esperar.
Elimina