divendres, 11 d’abril de 2014

ai-cu


«Avui els secrets de l’escriptura s’aturen a l’ombra d’un gran poeta, EL poeta Enric Casasses. Li hem demanat que es definís en tres línies i ens ha regalat aquest all cru (“ai, un ai-cu”):
Nasquí pressentint
(9 de març, 51)
la primavera.
L’Enric Casasses ha publicat, entre altres, els llibres Uh, Do’m i T’hi sé i està a punt de sortir Pedra viva (les gàrgoles de l’església de l’Escala). A banda, treballa en un nou projecte amb els Dimonis de Verdaguer, així com un escrit (del que de moment només sap que hi sortirà la paraula ‘sistema’) de la col·lecció d’escrits que va escrivint (el nus la flor).

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Prop dels límits de l’atmosfera per la banda de baix.
2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Punta fina del zero zero cinc, llapis de grafit, bolígraf, ploma, plomí, llapis de colors.
Llibreta quasi sempre, dietari quasi mai.
I després, si hi ha un text que es deixa picar, picar-lo al rondinador lo més de pe a pa possible.
3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Normalment m’hi poso quan ja no té remei, quan la idea, la bona, ja m’ha fugit del cap. De treballar hi estic en contra, en teoria, però a la pràctica de vegades m’agrada, sobretot els diumenges i el mes d’agost.
4) Què no pot faltar, al teu escriptori?
Jo. L’ideal, per dir-ho amb els mots d’un gran prosista, és «seure al piano i escriure el que em sembli» (Aurevilly).
5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
L’única mania que tinc és que el bic, punta fina, llapis o ploma tinguin bona relació amb el paper.
6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Com més estona tinc per escriure, més llargs surten els escrits. Com més lluny sigui l’hora en què em toca fer alguna altra cosa, millor vaig. Però de vegades també m’hi poso per 30 segons. L’ideal és quan deixes de banda la loció del temps.
7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Ja ho he explicat cinc-cents cops: barret de copa dickensià travessat per una fletxa mississippienca, armilla brodada aurevilliana amb els guants paganínics a la butxaca, la camisa rosa dels nois de poble ruírics i víctorcatalàunics, l’americana lila del llegat garcia-calvesc amb una agulla d’estendre de plàstic gris fosc a la solapa, corbata punq esfilagarsada i cinturó de cordill als texans, amb la punta de la camisa sortint brossianament entre els botons de la bragueta, samarreta escalenca amb una mica de pudor de peix ja gairebé fossilitzada, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.
8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Pregunta vuit-u: Escriure i llegir alhora és difícil. Prefereixo xiular amb el cigarret als llavis, mentre escric.
Vuit-dos: No tinc manies. Els llibres bons t’inclinen a ser tu, no a enganxar-te’ls a la roda. I a part d’això, qualsevol escrit (ni que sigui una notícia de diari) és inspirador si li ho saps veure. Per exemple, de xiquet, abans de l’examen de física, llegir tebeos, com ara els del gran Gaston Lagaffe, neteja i predisposa.
9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Còpies de seguretat: en fas? No en fas?
Sí, no, no ho sé, depèn, va com va.
10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut? 
Vegeu la resposta del núm. 9.»

 Albert Forns. Els secrets de l'escriptura (30): Enric Casasses. TimeOut. 8|4|2014.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada