dilluns, 19 de maig de 2014

la prova del cotó: el test bechdel



Consultat al respecte, l'oracle respongué:
«El test de Bechdel (també conegut com a "Test de Bechdel/Wallace", "Bechdel rule", "Bechdel's law" o "Mo Movie Measure") és un conjunt de normes per a avaluar el masclisme principalment en pel·lícules i en altres mitjans com ara còmics, obres de teatre, etc. El test es va popularitzar en el còmic "Dykes to Watch Out For" (o DTWOF), obra d'Alison Bechdel tot i que la seva invenció s'atribueix a Liz Wallace, una amiga de l'autora del còmic. La primera aparició del test fou el 1985, en una tira còmica anomenada "The rule" que va ser publicada en la pàgina 22 del cómic DTWOF.
Criteris del test
En la tira còmica "the rule", una de les personatges diu que ella només accedeix a veure una pel·lícula si aquesta compleix les següents condicions:
1. A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins.
2. Aquestes personatges han de parlar l'una a l'altra en algun moment.
3. Llur conversació ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home (no només pel que fa a relacions romàntiques, sinó qualsevol tema que impliqui un home no passa el test: p.ex. dues germanes parlen sobre el seu pare). 
Aquestes tres simples normes, si fossin aplicades a l'invers, és a dir, als homes, donarien com a resultat que pràcticament totes les pel·lícules estrenades compleixen les condicions pel que fa als homes, en canvi, si s'apliquen segons llur disseny original, és sorprenent el gran nombre de films que no passen la prova.
Impacte del test
Des del naixement del test, el seu ús s'ha anat popularitzant com una manera senzilla de destacar l'escassa presència femenina en la indústria filmogràfica. Malgrat ser una prova molt poc exigent, ja que no és massa demanar que hi hagi dues personatges femenines que conversin entre elles sobre alguna cosa que no siguin els homes, el resultat d'aplicar-ho a les pel·lícules més cèlebres és xocant i significatiu; i existeixen nombroses webs de crítica de cine y proyectos feministas (sic) que realitzen llistes de pel·lícules en funció de si passen o no l'examen, amb resultats que demostren una desigualtat sistemàtica:
Una variant del test, exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom.
Heus aquí algunes pel·lícules famoses que no passen el test:
La trilogia original de Star Wars
La saga d'El Senyor dels Anells
Avatar
Les pel·lícules de Harry Potter
The Dark Knight
Terminator Salvation
Shrek
Els Caçafantasmes
El gran Lebowski
La saga de Pirates del carib
La sèrie Men in black
Pulp fiction
Top Gun
Esmorzar amb diamants
L'estudi de l'abundant llista de pel·lícules que no superen el test és un important argument que demostra la visió androcèntrica de la major part de la indústria del cinema, el fet que sovint s'ignora el punt de vista femení i que no es reflecteix la realitat pel que fa a la proporció de dones en la societat.»



7 comentaris:

  1. Ospedrer, quin enllaç!
    Per sort, i sense saber-ho, a l'obra que estic engegant ja tenia previst un capítol que superi el Test de Bechdel amb escreix: quatre dones, soles dalt de la montserratina Mamelluda, dient de la sort de la passió que comparteixen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quatre dones a la Mamelluda de Montserrat (la cinquena en joc), passen la prova parlin del que parlin, Girb!

      Elimina
  2. A corre cuita se m'ha acudit que potser l'univers més masculí que conec (per sobre) són les novel·les de Cormac MacCarthy.

    Hay en estos tres libros admirables una característica que no deja de llamar la atención y es el hecho de que el mundo que los sostiene es un mundo eminentemente masculino. No me refiero sólo a que todos los personajes de importancia lo sean, sino a la concepción misma de cada una de las tres novelas y de las tres en su conjunto. Aún más: la idea central de la obra se refiere a la soledad masculina con ausencia de la presencia femenina. No quiero decir que no haya mujeres (de hecho, tres de ellas son determinantes en el desarrollo de los acontecimientos), digo que no forman parte del alma del conflicto sino del paisaje donde éste se cuece, como si el alma del relato perteneciera en exclusiva a los protagonistas masculinos y la presencia femenina no fuera sino la misma que la del destino aciago: un accidente necesario y fatal., diu en Guelbenzu parlant de la Trilogia de la frontera. .

    ResponElimina
  3. I com, Mati, reclames que t'atenguin, com tots exigim! Deixa'm explica-te una anomalia perifèrica.
    Li dic al Josep que li digui a la Laura que atengui la proposta que definia amb el meu comentari.
    I ara puc dir que ja ho tenim tot lligat: Que una colla de dones recorreran l'entremig de les sines de la Mamelluda per afegir el seu relat distanciat al meu projecte. Te n'adones del trajecte tan irregular que dibuixo?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Girb, crec que no demanava pas atenció. És molt pitjor. Representa que continuava, pel meu compte, la conversa que tenia, no fa gaires dies, amb l'Albert Arnaus sobre McCarthy. El cas és que l'Albert està llegint Meridià de sang i em va demanar si l'havia llegit i si en MacCarthy, en general, m'agrada o què. I jo que li dic, ai, Albert, que en MacCarthy se'm resisteix més que el cub de Rubik, que ho he provat no sé quants cops i no hi ha manera. No és lectura per a dones, em va dir un dia en Jaume Puig, en el meu enèsim intent. I jo, que en això de llegir, no crec gaire en l'afiliació de l'entrecuix, em vaig fotre un tanto de Soberano, per si de cas, aviam si així. I no. No puc amb ell. Amb en McCarthy, vull dir. I no crec que tingui res a veure el fet que no passi el test Bechdel, perquè ara estic llegint Butcher's Crossing, d'en Williams, que també és un western i només hi surt una dona, de les que fumen, i tampoc no supera la prova del cotó ni de conya, i, en canvi, allà em tens, ben amorrada.Crec que, senzillament, no m'agrada en MacCarthy i ja està. Alguns en diuen monòleg, d'aquesta mania meva de parlar sola.

      Elimina
    2. Te n'adones, Girb, de que estic com un cencerro?

      Elimina