dijous, 23 d’octubre del 2014

bibliotecàries i d'altres animals



L'Anna és la bibliotecària de Húsavík, un petit poble de pescadors del nord d'Islàndia. Quan rep una carta que firma «el teu pare que t'estima», s'obre dins seu una porta que creia que havia tancat per sempre i que l'obliga a enfrontar-se al passat i a redefinir les certeses sobre les quals ha construït la seva identitat. Per què la van abandonar, els seus pares? Qui és ella, realment? De quina manera la podrà ajudar en Gunnar, el seu antic professor de piano? Per descobrir-ho haurà d'endinsar-se a la casa abandonada on van viure els seus pares, malgrat la por irracional que li produeix.
Al mateix temps arriba a Húsavík en Gísli, un jove biòleg de la capital que ha recorregut tota l'illa amb la intenció de guarir ferides del passat. 
La trobada entre tots dos resultarà inevitable, i junts teixiran un fil de complicitats en l'intent compartit de desenterrar fantasmes antics.

Albert Juvany i Blanch (Vic, febrer del 1974). Des del 1997 es dedica professionalment al camp de les ciències de la salut. La seva formació científica no ha impedit que les lletres l’hagin seduït i acompanyat sempre. Amb El silenci del far debuta com a novel·lista.
*
«La biblioteca de Húsavík era al mateix edifici que el museu d'art. Es tractava d'una construcció de línies simples que a l'hivern es confonia amb la neu. En destacava una ampla escala exterior que donava pas al vestíbul. L'havien construïda feia uns quatre anys, poc abans que l'Anna hi entrés a treballar. L'encàrrec d'endreçar els manuscrits que s'amuntegaven a la biblioteca vella va arribar just quan s'acabava de graduar en literatura islandesa a la universitat de Reykjavík.
[...] L'Anna havia arribat, com de costum, uns deu minuts abans que obrissin les portes al públic.
[...] El primer que feia l'Anna només de posar els peus a la biblioteca era engegar l'ordinador que tenia damunt la taula de despatx. Trigava una bona estona a arrancar; un temps que aprofitava per preparar-se un te que li escalfés les mans i li desvetllés el cervell. Aleshores hi introduïa la contrasenya, que renovava escrupolosament cada setmana seguint unes combinacions que només tenien sentit per a ella.
Tenia la impressió que aquella setmana seria tranquil·la. No creia que s'hi arribés gaire gent, a la biblioteca, després de Nadal. Li serviria per dedicar-se a alguns assumptes pendents sense que ningú la molestés. Amb la tassa a les mans va recórrer els passadissos revisant que els lloms dels llibres estiguessin ben arrenglerats. Si algun sobresortia el posava a lloc empenyent-lo amb el dit índex. Tota la operació durava uns vint minuts».

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -

En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l'Institut de Cultura de la dona per acabar treballant d'auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l'any 1914. Però les seves conviccions i els seus ideals perillaran quan coneixerà un jove estudiant, Eudald Cebrià, de qui s'enamora. Aquesta relació no serà acceptada per la mare del noi, i farà qualsevol cosa per tal que la Núria s'allunyi del seu fill, encara que tingui conseqüències mortals.



Núria Pradas (Barcelona, 1954). Es va llicenciar en Filologia Catalana l'any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l'escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. 
Va publicar el seu primer llibre l'any 1995, iniciant així una tasca literària que s'ha mogut sempre en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d'una quarantena d'obres publicades i ha col·laborat amb un bon nombre d'editorials. 
Actualment viu al petit poble de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Ha deixat les aules i es dedica a escriure de manera exclusiva.
*
«S'albirava el mes de maig. No feia ni una setmana que la Núria treballava a la biblioteca. A la Montserrat Baró se la veia contenta amb la feina que feia la noia. De mica en mica, li anava encarregant petites coses, a més de les fitxes.
Quan el conserge treia els llibres que havien deixat en préstec del forn de desinfecció i els duia de nou a la biblioteca, deixant-los escampats per les taules, la Núria s'encarregava de tornar-los a ordenar amb cura als prestatges, plorant, això sí, perquè la fortor de formol se li ficava pels narius i pels ulls.  Com li agradaven els llibres! Abans de posar-los a lloc, li encantava acaronar-los, obrir-los i imaginar quins mons amagaven. Si la senyoreta Baró no era a prop, en llegia el començament, uns quants paràgrafs de la primera pàgina. Després, els tancava, hi passava suaument els dits pel llom, com si se n'acomiadés, i els desava».



1 comentari:

  1. Forn de desinfecció? Formol? Mesures de bioseguretat?. Nosaltres no els passem ni pel microones.

    ResponElimina