divendres, 7 de novembre del 2014

aquest llibre experimenta amb lectors vius


¿Una novela de referencias y alusiones intelectuales, por así decir, 
pero sin casi nada de novela? 
(P. 80)
Matisse, consultado sobre la piel verde: No estoy pintando una mujer.
Estoy pintando un cuadro. 
(P. 45)
David Markson. La soledad del lector.

Un hombre se propone familiarizarse con el espacio que habita. Mientras observa el movimiento a su alrededor, lee, acumula citas y toma apuntes. Escritores, filósofos, artistas, la historia del arte y la cultura. Crea, con pocos elementos, una especie de teatro de cámara con dos personajes, el Protagonista y el Lector, y una playa o un cementerio como escenarios posibles. Ese es el relato aparente de esta novela, su engañosa superfície. A poco de avanzar, las citas y los apuntes nos van asomando a un universo en el que debemos desplazarnos como en el tablero de un juego misterioso, tal vez genial, cuyas piezas son la vida, la muerte, el amor, el suicidio, la enfermedad, el arte como juego, el arte como extrema experiencia vital.
David Markson, quien debutó en la década del sesenta como uno de los más avezados narradores de género —policial, western—, encontró en los últimos años de su vida la clave única de un proyecto narrativo sorprendente por la sencillez de sus recursos y admirable por su alcance y su profundidad.

David Markson. La soledad del lector. Traducció de Laura Wittner. La bestia equilatera, 2012.


·Esto no es una novela. Enrique Vila-Matas. 
·La soledad del lector. Javier Avilés. El lamento de Portnoy.



16 comentaris:

  1. Darrerament l'he citat força, em sembla.

    ResponElimina
  2. Jo, que sóc més aviat pre-moderna, m'he quedat ben pilladeta amb la novel·la que no és una novel·la d'en Markson. Talment un mantra. Paraula de lector ludens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A bodes em convides.

      Elimina
    2. És un llibre prou estrany, Allau. Ja em diràs el què.

      Elimina
    3. De moment no el tenen a cap biblioteca pública de Barcelona.

      Elimina
    4. Efectivament, només hi ha un parell d'exemplars en tota la xarxa de biblioteques de la Dipu de Barna, localitzats en dues biblioteques de l'Hospitalet. Jo tinc en préstec un. L'haig de tornar el 28. Demana'l a la teva biblio (la Centelles, si no recordo malament). T'afegiran a la llista d'espera i hauràs de pagar 1,5€ en concepte de préstec interbibliotecari.

      Elimina
    5. De moment, he anat a la Central i m'he firat dos altres llibres seus, en anglès (txulo que sóc).

      Elimina
    6. Sort que encara hi ha gent que es compra els llibres!

      Elimina
  3. Mil gràcies, bibliotecària de color verd, per la recomanació.
    Com no sentir una crida, i més després de llegir el Vila-Matas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. «Markson, a propòsit de Reader's Block (el títol en versió original, per cert): No estic escrivint una novel·la. Estic escrivint un llibre». Matilde Urbach, La solitud de la bibliotecària verda. Edicions apòcrifes, 2014. P. 2.

      A disposar, Girb!

      Elimina
    2. Lo meu és pitjor, MU. Estic pintant un llibre, de dalt a baix...

      Elimina
    3. Ardida piràmide, Girb, ardida piràmide!

      Elimina
  4. No puc deixar de llegir aquest blog tants dies, carallu! Vull tenir aquest llibre JA!!!
    Abraçada lectora i enyorada...
    SU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lamento haver-vos generat tantes expectatives, Su, perquè el més fàcil és que la cosa acabi en un bah, pots comptar. Tant de bo no sigui així.

      Elimina
    2. "Estaremos a la espera y a la escucha...".

      SU

      Elimina