divendres, 5 de juny de 2015

bernardo atxaga


«No hi ha cap mena de dubte que Bernardo Atxaga (pseudònim de Joseba Irazu Garmendia, nascut a Asteasu el 1951) és l’autor basc més conegut a l’exterior. Més conegut, cal especificar-ho, com a narrador, ja que la notorietat de la seva producció en el camp de la novel·la i el relat breu ha acabat tapant el ressò de la seva notable obra poètica, molt lloada al País Basc, i que el mateix autor conrea actualment més aviat poc. És un autor que ha estat àmpliament traduït al català: gairebé totes les seves obres principals —incloent-hi la narrativa infantil— han estat traduïdes a la nostra llengua. Com a curiositat, diré que fins i tot existeix en català un llibre d’Atxaga que no ha estat publicat en cap altra llengua, ni en basc; es tracta d’Un traductor a París i altres relats, llibre format per contes inèdits o publicats en revistes.
Conflueixen en Bernardo Atxaga dos factors que el converteixen en un autor especialment interessant. El primer i més obvi, és clar, és la seva qualitat literària, la seva peculiar manera de dir i de narrar, el seu estil ple de comparacions sorprenents i inconfusibles (la llengua basca és com un eriçó, ens diu al poema que obre Un traductor a París i altres relats), que ràpidament captiven el lector i l’arrosseguen cap al seu món, vertebrat a través del mite d’Obaba. El segon és el fet que Atxaga no renuncia a parlar de la realitat del seu país i pot oferir al lector reflexions sobre temes com l’anomenat «conflicte basc» (a L’home sol i Aquells cels) no ja des del punt de vista polític, que tothom coneix prou, sinó des de l’humà, intimista, cercant el perquè de les accions de les persones, el com del seu destí implacable».

Pau Joan Hernàndez. «Bernardo Atxaga i la desobediència del traductor». A: Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada