divendres, 4 de setembre del 2015

gran reserva




Cada estiu té el seu llibre, a la manera d'en Georgie Dann. Només cal donar un cop d'ull a les tovalloles de platges i piscines per saber quin títol es porta aquesta temporada. O als catàlegs de les biblioteques públiques, que és com dir la llista dels més venuts dels diaris.
Enguany, la noia del tren encapçala el rànquing estival, amb permís de la Trilogia Millennium i la saga d'en Grey, que es resisteixen a abandonar les llistes a cop de quartes entregues, en una mena de borriquito como tu, tururú infinit. Poc importa que en Larsson sigui mort de ja fa onze anys, ni tampoc —més dramàtic encara— que hagués deixat aquest món més pobre que una rata, sense ni ensumar l'èxit que obtindria, un cop traspassat. Als seus hereus, en canvi, les coses els van prou bé. Ara representa que els sap un greu de no dir el fet que els lectors de la fins ara trilogia es quedin literalment a mitges tintes i per això s'han buscat un escriptor (viu, és clar) que continuï amb el serial. Uns filantrops de primera, els tals hereus. Commovedors.
Per la seva banda, l'E.L. James, l'autora de les ombres, en ser viva, molt viva —dit en els dos sentits de la paraula, que els té, creguin-me—, ha sucumbit a les peticions dels seus fans, que li reclamaven insistentment una nova entrega de mummy porn. S'ha de tenir el cor de roc per negar res a una gent que t'ha comprat 125 milions d'exemplars. Jo no ho faria. Ella tampoc.
En fi. Tot perfectament previsible, gràcies. 



7 comentaris:

  1. Mira, és literatura comercial i suposo que intenten fer-la el millor possible. Més em molesta l'ensarronada de l'esborrany de la Harper Lee.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que en parles, l'ensarronada de la Harper Lee més que molestar-me m'ha tocat allò que no sona perquè tenia previst llegir Matar un rossinyol al club, pel novembre, i per culpa de la preqüela, seqüela, o el que sigui això que s'han tret de la màniga, resulta que no en disposaré de prou exemplars, ja saps com és la gent, que han tingut cinquanta cinc anys per llegir la novel·la i ara tot són presses i, au, corre'm-hi tots. I no és pas l'únic entrebanc que he patit amb la programació. A l'octubre toca El cervell de l'Andrew i va i es mor en Doctorow. La mort d'un escriptor és un gran incentiu per a la lectura, ho tinc comprovat. Em decideixo a substituir la Lee pel Diari d'un indi... d'en Sherman Alexie, i ara resulta que és un dels títols seleccionats per participar en el premi Protagonista jove. Impossible aconseguir-ne 25 exemplars. Em dono. Que no sigui un senyal diví.

      Elimina
    2. FE DE RATES: cinquanta-cinc, correm-hi...

      NOTA ACLARATÒRIA D'INTERÈS GENERAL: Per cert, la Harper Lee is live and well. 12 de cada 9 persones entrevistades la donen per morta!

      Elimina
    3. És viva, però crec que no toca quarts ni hores.

      Elimina
    4. Ai, pobreta, se li ha acabat la corda. Deixem-ho en viva a seques, doncs.

      Elimina
  2. Mati, no triguis gaire a tancar el programa de lectures que m'he d'organitzar l'agenda per venir a veure't! La millor excusa sempre és un bon llibre...
    Ànims!
    SU

    ResponElimina
    Respostes
    1. En vista de l'èxit, no goso parlar de la programació, Su. Tancat, el que es diu tancat, Solitud, que el farem a finals de gener. Aviam si puc enredar en Pep Paré. La resta, sobre la marxa, que quan l'univers es confabula en contra teva, el millor és no moure's gaire. Farem, si els fats són propicis, un Simenon. El gat, concretament. I La llarga vida de la Marianna Ucrìa, de la Maraini. Si vols, ens en pots proposar un tu. I ja saps que aquí qui bada boca, llepa, tu ja m'entens.

      Elimina