dimecres, 16 de setembre de 2015

zona zzz


Shapiro Undergraduate Library, Universitat de Michigan.

Segons els experts, que es diu en aquests casos, la millor manera de treure el màxim profit de les hores d'estudi de què hom disposa és concedir-se períodes de descans (10 minuts per cada 45 minuts de colzes, vindria a ser la recomanació), per tal de facilitar la recuperació de les neurones i, d'aquesta manera, mantenir la capacitat de concentració.
Total que per millorar el rendiment acadèmic dels seus estudiants, algunes universitats (estrangeres totes; no n'he trobat cap cas nostrat) han habilitat sales (fins i tot  dins de les biblioteques) equipades amb llitets de campanya, sofàs llit, màrfegues, coixins, etc., per practicar el noble art de la becaina, però entesa com un trencar el son i prou, res de migdiada de pijama i gibrelleta. D'altres universitats han optat pel descans individual, oferint als seus estudiants una mena de receptacles, futuristes de no dir, anomenats sleeping pods, ideals per als que són més de jeure sols. Amb música relaxant i massatge inclosos.

'Nap nook' de la University of East Anglia.

'Zzz zone', de la University of Manchester.

I, per acabar, ja no ve d'aquí, el complement ideal per mantenir-se totalment aïllat de l'exterior: aquest adorable coixí escafandre. 
Ostrich Pillow®.


·High-tech sleeping pods for 21st century Perth university library. Abc-Australian Broadcasting Corporation.
·T’adorms a classe? Les universitats hi posen remei. L'escorxador. Biblioteca del campus universitari de Manresa.
·University of Manchester unveils student sleeping pod. The Telegraph.


4 comentaris:

  1. Fa més de dues hores que intento mantenir a ratlla la Chiquita de la Calzada que porto dins.

    Només veig, a pertot, bibliotecaris (desesperats) provant de posar ordre i concert a l'orgue de roncs, però no a cops de sssst sssst, com seria habitual, sinó fent petar la llengua lateralment (aquella mena de clec clec d'ús domèstic, ja m'enteneu).

    I les evolucions acrobàtiques (a sobre dels llitets de campanya) dels estudiants del programa Orgasmus, dit així perquè, segons conta la llegenda, aprofiten les seves estades a l'estranger per practicar, preferentment, llengua i intercanvi de fluïds. Física pura.

    Tot distreu.

    ResponElimina
  2. La mare que em va. El primer paràgraf és un compendi de rima interna (no intencionada, la veritat). Recomanació-recuperació-concentració. Poeta que és una.

    ResponElimina
  3. Gràcies per aquest post! Ha ressonat al Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/09/24/bed--books/744857.html
    Merci,
    Marta Aymerich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu, Marta!

      Elimina