divendres, 29 d’abril de 2016

el català literari que ara s'escriu


Aquest atalà-català deu ser-ho només de siete apellidos. Li ha caigut una ce, sí.

«La literatura catalana viu una sacsejada lingüística. Comencen a ser habituals els anglicismes escrits sense cursiva, la repetició de lletres per donar intensitat, la incorporació de barbarismes procedents de la llengua castellana, la invenció de nous mots a partir dels mecanismes propis de la llengua o la inclusió de recursos gràfics per donar intencionalitat als textos...
La inventiva sembla no tenir límits. Autors que acumulen encara poca obra literària, però amb un profund coneixement de la norma una vegada perduda la por al model fabrià i assentat el català en l’àmbit geosocial, juguen amb l’idioma i hi experimenten. El resultat és escrit, imprès a les llibreries, en una conxorxa que ha estat possible gràcies a un canvi de perspectiva d’autors, editors i correctors, els quals entren al joc treballant subordinats al text.
Lluny d’escandalitzar-se, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) observa aquest fet amatent. Tant és així que l’entitat, que ho atribueix a la bona salut sociolingüística de l’idioma, no descarta incorporar mots i solucions actualment paranormatives al projecte de nou diccionari de català contemporani. Aquests escriptors van des d’Albert Forns fins a Marina Espasa, Adrià Pujol Cruells i Marta Rojals, passant per Miquel Adam o Max Besora... La norma és una cotilla? Ens trobem davant d’una nova llengua literària?...»

El català literari que ara s’escriu. MERCÈ PÉREZ PONS. El País. 27|4|2016.



2 comentaris:

  1. Telot...?
    Iuiu...?
    ...definitivament, em faig gran.

    Au, a tumavent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens quedarà el llatí, Núria!

      Elimina