dijous, 9 de juny del 2016

a la biblioteca pública de chicago


«Era a la Biblioteca Pública, estudiant, com des de feia dies, volums antics del Chicago Tribune, quan vaig veure l'Agnes per primera vegada. Era l'abril de l'any passat. Seia a la gran sala de lectura davant meu, suposo que per casualitat, ja que la majoria de llocs eren ocupats. Havia portat un coixí per seure i un recolzacap d'escuma. Davant seu, a la taula, hi va col·locar un bloc, als costat uns quants llibres, dos o tres llapis, una goma d'esborrar i una calculadora de butxaca. Quan vaig aixecar els ulls dels meus apunts, vaig trobar la seva mirada. Va acalar els ulls, va agafar el llibre de dalt de tot de la pila i es va posar a llegir. Vaig intentar desxifrar els títols dels llibres que havia portat. Em va semblar que se n'adonava i es va acostar la pila cap a ella fent un petit moviment de gairell amb la mà...»

Peter Stamm. Agnes. Traducció de Joan Fontcuberta. Quaderns Crema, 2001. P. 13.

*  *  *

Peter Stamm (Winterthur, 1963) ha estudiat filologia anglesa, psicologia, psicopatologia i informàtica a Zuric. Ha viscut llargues temporades a París, a Nova York i als països escandinaus. Des de 1990 es dedica a la literatura. Ha escrit una obra de teatre i col·labora habitualment a la ràdio i a la televisió. Des de 1997 és redactor de la revista literària Entwürfe für Literatur. Reconegut com una de les veus més importants de la nova narrativa alemanya.




Quan la ficció s’entesta a configurar una realitat i n’atrapa els límits, les conseqüències solen ser imprevisibles. La fantasia literària adquireix rellevància i densitat, tal com ho fa la màgia quan provoca els actes que ha decidit d’invocar amb els seus conjurs. Peter Stamm, un nom nou i impactant de la narrativa europea, crea en aquesta primera novel·la un espai en el qual art i vida, literatura i realitat governen un teixit dens i indestriable en què la literatura sembla ser la força dominant en el destí d’una parella d’amants obstinats a conjurar-la. Ardent i dolorosa, Agnes ens descobreix una veu de rara singularitat en el panorama literari d’aquest tombant de segle.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada