dimarts, 7 de juny de 2016

la lectura vigilada



JORDI PUNTÍ

La lectura vigilada

ELPERIÓDICO. 
DISSABTE, 10 DE MAIG DEL 2014


Dimecres passat, a les pàgines de Llibres d'aquest diari, Elena Hevia publicava un reportatge interessant i alhora inquietant. Hi explicava que Amazon té accés a la informació que deixen els lectors d'ebooks en un aparell Kindle, comprats i descarregats des del seu portal. Així, Amazon publica una llista dels fragments més subratllats en cada llengua. Són aquelles frases que criden l'atenció de molts lectors i les marquen per, qui sap, rellegir-les més endavant, impressionar els amics en un sopar o citar-les en tertúlies radiofòniques. Com a exemple, l'article destacava el fragment més subratllat de Victus, la novel·la d'Albert Sánchez Piñol: «De fet, quan un català i un castellà feien servir la paraula Espanya, s'estaven referint a dues idees oposades».
Suposo que les cites de llibres són una bona estratègia comercial per atreure nous lectors. La part inquietant, però, és que tot el que passa dins el territori de l'Amazon Kindle, qualsevol gest que fa un lector dels seus ebooks, queda enregistrat i els permet extreure'n conclusions. Poden ser qüestions tan epidèrmiques com les frases subratllades o les paraules més buscades al diccionari, però també és veritat que hi queden gravats els usos i costums dels lectors, que haurien de ser privats, com de fet ho és l'acte de llegir. És, en certa manera, una lectura vigilada.
En anglès, Amazon, Barnes & Noble i altres portals de lectura ja analitzen aquestes dades per interpretar els gustos dels lectors. Així saben si prefereixen capítols curts o llargs en les novel·les negres. Si deixen un llibre a la pàgina 50 o 80 perquè és massa complicat. Si se salten un capítol perquè hi ha massa descripcions. Etcètera. Després, esclar, els editors digitals utilitzen aquestes dades per suggerir als autors populars que escriguin els llibres d'acord amb els gustos majoritaris. Per justificar-se els espies diuen que ho fan «per donar al lector el que vol», però ¿ho sap el lector el que vol? ¿No és aquest, precisament, un dels misteris de la lectura? Començar a llegir sense saber del tot què t'hi trobaràs, si t'agradarà o no.


5 comentaris:

  1. Ja dic jo que no s'ha de subratllar MAI cap llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se n'ha de subratllar cap que no sigui d'un, diria jo. És que jo ara li he trobat el gustet, a això de subratllar.
      Una de les feines que es fa a les biblioteques és esborrar (sempre que es pot: hi ha gent que subratlla amb boli o amb retolador groc, d'aquells fluorescents). És curiosíssim. I molt distret. S'hi podria fer una tesi, mira què et dic. A alguns més el hi valdria subratllar el que no els ha interessat. La mare que els va.

      Elimina
    2. Ara m'has fet pensar en un article que guardo a la nevera des de fa qui-sap-lo temps sobre l'art de subratllar. Properament a les seves pantalles.

      Elimina
    3. Per sort, sóc antiga i llegeixo en paper. D'aquesta manera, els subratllats romanen en la més estricta intimitat, que es diu.

      Elimina
    4. Dels retoladors grocs fluorescents sempre n'he dit fosforitos, ara que hi penso.

      Elimina