dilluns, 11 de juliol de 2016

l'emperadriu dels clubs de lectura




Mercè Carrillo: "Tothom hauria de passar per un club de lectura"
Mauricio Bernal
El Periódico
8|7|2016
Mercè Carrillo -barcelonina, 43 anys, llicenciada en Filologia hispànica- ve a ser com l'emperadriu dels clubs de lectura. Fa 15 anys que es dedica a presidir-los, en biblioteques de Barcelona i de municipis pròxims; el curs passat se'n va ocupar de nou. No cal dir, naturalment, que té debilitat per la lectura, però la conversa no té a veure amb això: té a veure amb el que ha deixat aquesta feina al seu cap. En definitiva, tota una teoria del que són, han de ser i cap on han d'anar aquestes cites al voltant de la literatura, tan en voga des de fa uns anys.
-Expliqui'm, ¿com és que li agrada tant aquesta feina? 
Perquè m'encanta la idea de treballar amb persones de tota mena, persones, a més, que no vénen del món acadèmic, i que tenen ganes i molta curiositat per acostar-se al món de la literatura i l'escriptura. Penso que la literatura i l'escriptura són una eina social per canviar el món, i en aquest sentit fa temps que em vaig adonar que estic on volia estar.
-Vaig llegir el seu text sobre els clubs de lectura. Diu que, al contrari del ritme al qual es mou la societat, són espais de lentitud. Totalment. Gairebé tots els clubs es reuneixen una vegada al mes, i durant aquest mes llegeixes, reflexiones, dónes voltes al que has llegit… La majoria de lectors tornen a llegir i canvien d'idea respecte als personatges, llegeixen altres coses del mateix autor… I la tertúlia també, en la tertúlia hi ha temps perquè tots diguin el que han de dir. En altres paraules, afavoreix la reflexió, que és una cosa que en aquest món modern es va perdent.
-També deia que és un espai per compartir; ara que està de moda compartir. Sí, ara tots compartim a les xarxes socials, però a les xarxes socials la teva identitat és inevitablement falsa, no ets tu, mentre que al club ets tu i estàs cara a cara amb la gent amb qui intercanvies opinions sobre un llibre. Vas, exposes la teva opinió i debats. Jo crec que en algun moment tothom hauria de passar per un club de lectura. S'hauria d'incentivar a les escoles i als instituts. Jo tinc una bona experiència acadèmica, per cert.
-¿Per què? Perquè des de fa cinc anys combino els clubs de lectura amb l'ensenyament. Sóc professora a l'institut Joaquim Mir de Vilanova, sense plaça fixa. Sóc partidària d'ensenyar la llengua a través de la literatura, i a classe m'he adonat del valor que té la lectura per als joves immigrants.
-¿A què es refereix? Em refereixo al fet que a aquests joves la lectura els permet reelaborar el dol que carreguen a sobre per haver abandonat el seu país. No ho dic jo, ho diu l'antropòloga Michelle Petit: que llegir les descripcions dels paisatges, i llegir sobre les llegendes i les històries dels seus països d'origen és molt útil per lidiar amb l'experiència del desarrelament.
-En termes generals, alguna cosa s'està fent malament, ¿no? Els joves cada vegada llegeixen menys. Sí, per exemple, parlant d'això: jo crec que els clubs de lectura han de sortir a buscar els joves. ¿Esperar que s'hi apuntin? No. Ells no vindran pel seu compte, i els tres o quatre que vindran són els que ja llegeixen.
-Em va cridar l'atenció, al seu text, que digués que els clubs de lectura són espais subversius. ¡És clar que sí! El club de lectura és el lloc on es rellegeix i es reinterpreta, moltes vegades polèmicament, els clàssics. Perquè, per fortuna, la lectura no és una cosa inamovible, depèn de tu, de la societat que t'envolta, de les relacions entre la gent.
-Veig que porta diversos llibres a sobre. Sí, vaig pensar que per a la foto... Aquesta dona m'encanta. Maya Angelou. Vaig llegir que era una de les lectures d'Obama per vacances, i la vaig llegir, i em va fascinar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada