dimarts, 6 de desembre de 2016

Кафе Пушкинъ (cafè puskin)



En el principi fou una cançoneta de Gilbert Bécaud, Nathalie (1964), no sé si la coneixeu, ni falta que us fa. Pel cas que ens ocupa, n'hi ha ben prou amb saber que explica la història d'un turista francès que està visitant Moscou (el Moscou de la guerra freda) guiat per una universitària indígena que respon al nom de Nathalie (Natalí). No sona gaire soviètic, però s'ha de reconèixer que en francès, la llengua en què canta Bécaud (Becó), Natalí rima pràcticament amb quasi tot. Natalí, doncs.
Tornem a l'argument. És diumenge. El turista francès i la Natalí són a la Plaça Roja. Ha nevat. Fa un fred que pela. ELLA, anar senyalant els llocs d'interès, que si la tomba de Lenin, que si això i que si allò; ELL, com qui sent ploure, anar-se fixant en el bonic cabell ros de la seva guia, frisós per entrar a prendre una xocolata calenta al café Pouchkine, que, representa, està molt a la vora. Abans no s'acabi la quarta estrofa ja van de bracet i, en arribar a la penúltima (cinc estrofes més tard), no cal ser gaire espavilat per entendre —entre línies— que ja han consumat. Visita turística amb final feliç.
El cas és que, segons conta una llegenda molt popular entre els guies moscovites, arran del formidable èxit assolit per la cançó de Bécaud, molts turistes (francesos, majoritàriament) arribaven a la plaça Roja de Moscou demanant pel famós café Pouchkine. Coneixent, com coneixem, els nostres congèneres, és fàcil d'imaginar-ne un d'encara més despistat sol·licitant els serveis d'una tal NatalíLa gent (és a dir, els altres) són així*. Per a decepció del turistam (i desesperació del gremi de guies turístics de Moscou, suposo), el famós café Pouchkine no existia fora de la cançó de Bécaud.
I així va continuar sent fins que Andrey Dellos, un rus de pare francès, empresari del sector de la restauració, va inaugurar, el 4 de juny de 1999, coincidint amb el segon centenari del naixement de Puskin, el, ara sí, Кафе Пушкинъ, en un palauet barroc del boulevard Tverskoy, al ladito de la Plaça Roja. Com no podia ser d'altra manera, Gilbert Bécaud (Becó) va assistir a la inauguració.

_____________________
P.S: *El que dèiem, Natalí fa de bon rimar, fins i tot en català.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada