dilluns, 23 de gener de 2017

del diari d'una traductora (i III)


Dimecres 4
L’altre dia deia que al matí ho trobo tot més fàcil i ja vaig enraonar massa, perquè avui no. Mira que tinc diccionaris al voltant, de tota mena i de tots els temes, gairebé sembla que en faci col·lecció, però hi ha paraules que són com fantasmes, no saps si existeixen o se les ha imaginat l’autor. Encara que tingués tres tamborets més al costat, tots amb piles de vocabularis, quan una paraula no es troba, malament rai. I aquesta altra màgia d’internet no sé pas com ho veuen, els que en canten totes les gràcies. Sí que és veritat que s’hi poden consultar moltes coses, però avui ni amb l’ajut de l’esperit sant no resoldré aquest coi de paraula.
Ja he començat el dia deixant-me enganxar al telèfon no sé quanta estona i després, quan he vist el rellotge, m’ha entrat el mal de ventre, sobretot pensant que hi ha gent que cobra per estar a la feina, tant si li toca telefonar com redactar tres vegades el mateix escrit o esperar que s’engegui l’ordinador.
Però, vaja, en realitat buscant i buscant al diccionari, encara que amb algun m’hi hagi enrabiat perquè té unes definicions de misèria, que no diuen res del que necessito, també m’he divertit, perquè aquesta enciclopèdia antiga que vaig recuperar de casa la sogra té un piló d’il·lustracions i comentaris que són la conya. No tots els dies han de ser rendibles.
Dijous 5
Mira que és malparit aquest llibre, acabo de fer una pàgina amb una descripció tan recargolada, llarga i gratuïta que m’ha passat com un llampec pel cap que aquest paio que l’ha escrit va pensar “ja ho veuràs, els traductors, com patiran, que suïn!”
Em vénen temptacions de fer de censor i suprimir paraules, total no vindria d’aquí i ni es notaria, perquè es fa un tip d’enraonar per no dir res.
Qui pogués traduir sempre llibres bons. A mi em faria feliç traduir només Victor Hugo i coses d’aquestes, que encara que siguin difícils i triguis molt a fer-les et fan sentir la mar de bé, perquè al final, com que l’original era perfecte, sembla que escriguis com un senyor. Amb un llibre d’aquests sí que no se m’acudiria mai tocar res, vull dir fer cap canvi, al contrari, que miro de passar-hi de puntetes i sense fer soroll, com si fos en una catedral.
Llàstima que aquest d’ara no s’hi assembli de res: és més aviat com una carn que fa bola. No puc més de rosegar aquestes frases tan llargues i enrevessades, em fan sortir fum. I no és només que les faci llargues, és que en comença una dient a quin hotel ha agafat habitació i l’acaba explicant com eren les fulles de l’arbre que hi havia al pati de la casa on vivia de petit. És evident que no compartim el mateix tipus de sensibilitat. Ara, això sí, de coses curioses me’n fa aprendre un munt.
Dilluns 9
Fa estona que rellegeixo pàgines per comprovar si es va entenent tot i afegir-hi les coses que m’havien quedat penjades i que ja he resolt. Però quan miro tan fixament la pantalla, per no passar de llarg de res i estar segura que no m’he saltat cap paraula, de seguida em fan mal els ulls. I també em fa mal el cervell de tanta concentració i de voler anar de pressa. No sé si això els metges ho tenen estudiat, però no és cap invent meu, és una veritat com un temple. Ja he baixat tres vegades per descansar una mica: la primera he rentat plats, l’altra he estès la roba, i la tercera ha estat per anar-la a buscar perquè s’ha posat a ploure. I es veu que estendre em deu relaxar i em va bé, perquè m’ha sortit l’expressió que ja feia estona que buscava. I així tothom content.
Però ja començo a tenir ganes d’acabar i canviar de llibre, a veure si el que ve m’agrada més...

Anna Casassas. «Del diari d'una traductora». Reis | revista d'idees i cultura. Núm. 10, hivern 2007.

Llegiu tambéDel diari d'una traductora (I) i (II).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada