dijous, 19 de gener del 2017

que hipàtia us perdoni


La Bíblia és un nom propi que prové d’un nom comú de la llengua grega expressat en plural: els llibres. És per això que el llibre sagrat dels jueus i dels cristians es coneix com el llibre dels llibres. El nom grec biblio- també ha arribat a les llengües romàniques com a element compositiu, formant paraules com bi­blioteca –la col·lecció de llibres–, bibliòfil –el que estima els llibres– i bibliocleptòman –el que els roba, tot i que, segurament, també els estima.
El més antic d’aquests mots, que a través del llatí ve del grec clàssic, és biblioteca, i al segle XIX va servir d’exemple per a la creació de paraules noves que són col·leccions de coses, com ara pinacoteca (pintures), gliptoteca (pedres antigues gravades) i cartoteca (mapes). I d’altres de més recents, com discoteca, fonoteca, fototeca, filmoteca, hemeroteca, mediateca, ludoteca, xeroteca, vinoteca i enoteca.
Ara bé, amb la paraula biblioteca el pensament ens mena a Alexandria, la ciutat del delta del Nil que n’allotjava la més important de l’antiguitat. Juli Cèsar la va cremar i Marc Antoni la va reconstruir. Del complex format per la biblioteca i el museu en va florir l’escola d’Alexandria, una colla de pensadors i científics sense parió fins al Renaixement.
En record d’aquell meravella, el 2002 els egipcis en van inaugurar una de nova planta, amb vuit milions de volums. El complex també acull tres museus, cinc instituts de recerca, galeries d’art, un planetari i un saló de 3.000 butaques. I quin és el nom del complex? Doncs Biblioteca d’Alexandria, només faltaria.
Els cervells europeus, però, no tenen aquesta mateixa sensibilitat. Amb la declaració de Bolonya del 1999, els ministres d’Educació de la UE van establir les bases de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Entre els objectius, el foment de l’aprenentatge i la investigació. És per ­això que les biblioteques universitàries s’han adaptat als nous requisits incorporant més usos i, alhora, unes sigles, CRAI: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació.
És lògic que les biblioteques evolucionin i esdevinguin centres amb molts serveis, presencials i en línia, però cal amagar-les darrere d’unes sigles tan poc clares com CRAI? Que és que són més boniques que biblioteca, una paraula amb unes arrels inqüestionables que durant més de dos mil·lennis s’ha adaptat a les necessitats de cada època?
A les lleixes d’Alexandria hi havia papirs i pergamins, i a l’edat mitjana regnava el pergamí. Amb la invenció de la impremta, els llibres de paper van omplir els prestatges de les biblioteques, i al segle XX hi entren discos, revistes, ví­deos..., però es continuen dient biblioteques. Des d’Alexandria, fa més de dos mil anys, ningú no els havia canviat el nom. I són la Unió Europea i les universitats les que estan perpetrant aquest nominicidi? Que Hipàtia us perdoni.

Pobra Alexandia. Magí Camps. La Vanguardia. 2|1|2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada