dimarts, 14 de març del 2017

poesia lírica grega


Poesia lírica grega
Traducció i introducció de Joan Ferrer Gràcia
Edicions de la ela geminada

La poesia grega antiga és l’única poesia de tota la història de la literatura occidental que no té tradició prèvia. La seva originalitat és absoluta. Per això, i també perquè ben aviat fou convertida en clàssica, en un model a imitar, no hi ha cap aspecte de la tradició poètica posterior que no en depengui, ni cap que pugui ser explicat sense haver-s’hi de referir. Un poema en el sentit modern de la paraula, a Grècia, no va existir mai. Els textos escrits que ens han pervingut d’autors com Arquíloc, Cal·lí, Tirteu, Semònides, Soló, Mimnerm, Focílides, Hipònax, Anànios, Xenòfanes o Teognis són l’únic vestigi que ens queda d’un fenomen que els unia inextricablement a una certa música i a un cert cant que el temps ha engolit per sempre. La poesia lírica grega, en tot el seu esforç per capturar l’instant, es divideix en quatre gèneres: elegia, iambe, cançó mèlica i cançó coral. Aquest llibre presenta, per primera vegada, el que ens resta dels dos primers en edició bilingüe: grec antic – català.

*  *  * 



Joan Ferrer Gràcia entrevistat per Pere Antoni Pons. «Per què els lírics grecs escrivien en estrofes, si Homer no hi havia escrit?». El Temps. 1|3|2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada