tolstoi per rail

NÚRIA ESCUR

A quina estació de tren va conèixer Anna Karénina el seu amant, el comte Vronski?

La Vanguardia

23|8|2021

La gran novel·la de Lev Tolstoi és un mirall on es reflecteix la importància social que va tenir la línia de ferrocarril entre Moscou i Sant Petersburg. Com va canviar la vida i costums dels seus habitants, com els va afectar en les seves relacions. El tren, a Tolstoi, li serveix com a símbol d’amor (però també de desesperació) en moltes de les seves obres.

Paral·lelament, sempre va estar unit a la seva vida. De fet, ja octogenari, Tolstoi arriba, penosament, fins a la petita ciutat ferroviària d’Astapovo, malalt de pneumònia. Aquí el cap d’estació, que el reconeix com el llegendari autor que és, li habilita un llit on, finalment, mor el 14 de novembre del 1910 envoltat del seu metge i d’algun dels seus seguidors.

No és l’únic autor rus que marca tràgicament l’escenari d’una estació de ferrocarril. El 15 de juliol del 1904, per exemple, el cadàver d’un conegut escriptor rus arribava a Moscou ficat en un vagó de tren refrigerat que s’utilitzava habitualment per transportar ostres.

Era el cos d’Anton Txékhov, entre blocs de gel.

Tornant a Anna Karénina, una de les escenes més impactants de la novel·la de l’escriptor descriu la seva enigmàtica protagonista arribant a Moscou per mediar en la crisi conjugal del seu germà. Durant aquest primer viatge, al tren, entrarà en conversa amb la mare del comte Vronski, l’home que canviarà per sempre el seu destí.

I és a l’estació de Nikolevski, al nord de Moscou, on els amants es veuen per primer cop. Aquest serà l’escenari principal dels conflictes i les passions, amb el viatge com a metàfora de la vida. Unes quinze hores de trajecte i 650 quilòmetres separaven les dues ciutats.

També el món ferroviari de la novel·la va donar molt joc en la seva versió cinematogràfica. Les rodes motrius del tren, els primers plans de les bieles i manetes en moviment incrementaven el suspens. En dues ocasions, almenys, les imatges són premonitòries de la mort. Perquè al final, Anna Karénina (magníficament vampiritzada per una espigada i mandibular Keira Knightley) se suïcida en aquest decorat.

Neva. Una simple estació de tren.

Així és com a Anna Karénina l’amor es vincula al tren, però també la mort. En l’escena del suïcidi el director dona protagonisme als decorats: el tren al qual es llança Anna és el mateix tren d’attrezzo amb la testera coberta de neu que ha aparegut en l’escena de la feliç trobada a l’estació. Prefereixen que parli la imatge en lloc de la paraula.

Altres actrius van donar vida, a la pantalla, a l’heroïna russa. De Greta Garbo a Vivien Leigh, passant per Sophie Marceau o Nicola Pagett en la versió de la BBC en una sèrie del 1977, totes van voler traslladar al públic el neguit que es desprèn d’aquest sotragueig constant, en un tren, que va des de Sant Petersburg fins a Moscou, i que encarna una de les tragèdies amoroses més boniques de tots els temps.

Llegiu també: El tren Lev Tolstoi: de Moscou a Helsinki.