diumenge, 23 de juliol del 2017

llibrèfils, llibròpates, llibròpters...


«Diguem-ho d’una vegada: els llibres no fan olor. Bé, en fan durant un parell d’hores, acabats de sortir d’impremta, però s’ha de tenir el nas de Jean-Baptiste Grenouille per detectar-la quan són a les llibreries. Com a màxim, una flaire vagament industrial. Resulta, però, que el tòpic s’ha perpetuat per distingir el llibre de paper de l’electrònic. L’olor dels llibres és un argument que surt sovint quan es vol defensar el paper, i forma part del romanticisme una mica tronat, o cursi, que acompanya l’acte de la lectura en aquest segle XXI. Com que la literatura s’està convertint en una activitat sectària, gairebé de reserva índia, hi ha lectors que necessiten els al·licients exteriors –la parafernàlia, diguem-ne– que els confirmi que no estan perdent el temps. D’aquí, també, la transformació que han viscut les grans llibreries, amb tots els gadgets que apuntalen la passió: des dels llums de lectura fins a les tasses de la Penguin o les samarretes amb cites de Beckett.
En aquest territori es mou, com a mínim visualment, el pla del foment de la lectura que ha presentat aquests dies el departament de Cultura. La inversió de diners és important i s’ha d’aplaudir, així com la implicació de llibreries, biblioteques i editors. El pla té més gruix i recorregut que la campanya que fa poc va projectar l’espavilat Mejide per a l’Ajuntament de Barcelona. Caldrà veure en què consisteix el Consell Nacional de la Lectura, un nom que d’entrada em fa pensar en les intrigues totalitàries de les novel·les d’Ismaïl Kadaré. A l’altre extrem hi ha la bonhomia que plana sobre la campanya visual: tot molt net i alegre i un punt infantil, com la creació del neologisme llibrèfils (que a mi, ho sento, em remet a llepafils). 
Fet i fet, el missatge que transmeten les campanyes lectores dels nostres dies és que la lectura ja no és un bona manera d’estar sol, de recolliment personal, o d’iniciació, sinó que  –com tot el que ens envolta– és una moda, potser una fe, i cal compartir-ho perquè sigui reeixit del tot. Pel camí hem oblidat que la millor promoció per a la lectura és la lectura mateixa, sense condicionants, perquè sí o perquè no.»

Jordi Puntí. Els llibres no fan olor. El Periódico. 26|5|2017.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada