robinson va a la biblioteca

Quan sortia de la residència, H. passava per la biblioteca a tornar el llibre que havia agafat el dia abans, i en triava un altre després d'una estona preciosa comparant títols i cobertes. P. 75

 

Cada matí, quan segueix el seu itinerari deixant les cartes a les bústies corresponents, tocant el timbre quan ha de lliurar un certificat i dient «bon dia» en el to professional que ha après a reproduir. H. dedica una part del cervell a emmagatzemar rostres, figures, situacions i paisatges que després recupera en el llit, i se'ls fa seus en combinació amb les primeres pàgines de la novel·la que ha agafat en préstec de la biblioteca. Al llit tots els vells són savis, tots els gossos són manyacs, tots els nens somriuen, i H. hi recupera i hi embelleix Moments Memorables...P. 79

Només hi fa que dormir, H., en aquesta casa. En canvi a la seva necessita dur a terme uns rituals complexos i inalterables, que per sort la Dona no va arribar a conèixer amb detall perquè, com que ell estava disposat a començar una vida nova, va decidir amagar-los-hi. Un exemple: el cafè del matí, H. se'l pren abans d'anar a dormir, ja que ha descobert que li fa efecte set hores després, de manera que s'aixeca del llit desvetllat, a punt de marxa, sense necessitat de despertador. Un altre exemple: cada nit ha de començar a llegir una novel·la diferent, que li serveix per agafar el to. Al cap d'unes pàgines la deixa, tanca el llum, es cargola i s'imagina com podria continuar. Així s'inspira quan no sap cap on volar. Se'n podria dir inducció al llit flotant. P. 81-82

A aquella dona li havia interessat la rutina que regia la vida d'H., el fet que a les tardes es prohibís trepitjar la zona de repartiment per la qual deambulava cada matí (de manera que per a ell la ciutat quedava dividida en dues àrees clarament delimitades); el fet que retirés cada dia un llibre de la biblioteca i que el tornés l'endemà després d'haver-ne llegit tan sols les primeres pàgines per prolongar la trama en el llit aquella nit o qualsevol altra de futura...P. 114

No podrà agrair prou a aquella dona que li hagi permès reconciliar-se amb si mateix. Com que tant els records com els projectes són prou rics, ha deixat de retirar llibres de la biblioteca. P. 125

El sisè dia va sentir l'impuls d'anar a buscar novel·les a la biblioteca, però no per adormir-se —que també—, sinó per imaginar alternatives al que li està succeint. Si el començament no l'inspira, salta pàgines en cerca de situacions i diàlegs, variants que el distreguin, que el calmin, que el duguin a altres llocs. Si no en troba cap, tanca el llibre i mira de recordar-ne altres de començats que el puguin ajudar en aquest destret fins que de cop hi aterra ella. P. 157-158

Fa dies que no va a la biblioteca perquè les novel·les han deixat d'interessar-li: llegeix una i altra vegada la mateixa frase i a final de cada línia hi apareix invariablement ella. P. 170

Sempre pot tornar a llegir inicis de novel·la. Potser algun dia hi llegirà la seva història, i llavors sabrà com acaba. P.182

Vicenç Pagès Jordà. Robinson. Empúries, 2017.