skip to main |
skip to sidebar
«No he parlat gaire d'aquesta escola. No em sap greu dir coses terribles si les puc transformar en divertides. Però no va ser mai divertit. Una vegada, a l'hora del pati, vaig beure aigua d'una mànega i la mestra me la va arrabassar i em va dir que era una ordinària.
Però hi havia la biblioteca. Cada dia hi passàvem una hora i podíem mirar qualsevol llibre, tots els llibres, seure i llegir, o consultar les fitxes del catàleg. Quan només faltaven quinze minuts, la bibliotecària ens ho comunicava perquè ens poguéssim emportar un llibre. La bibliotecària tenia..., no rigueu..., tenia una veu molt suau. Era tranquil·la i a més a més simpàtica. Et deia: «Aquí hi ha les biografies», i en acabat t'explicava el que era una biografia. «Aquí hi ha les obres de consulta. Si vols saber res, sigui el que sigui, m'ho demanes i trobarem la resposta en un llibre».
Sentir allò era extraordinari, i me la vaig creure.»
Lucia Berlin. «Silenci». A: Manual per a dones de fer feines. Traducció d'Albert Torrescasana. 6a ed. L'altra, 2016. P. 388-389.
Hooola bibliotecàries i lectores,
ResponEliminaRosa, quin fragment tan bonic has triat!
Demà crec que no hi haurà silenci, sinó un debat ben interessant al voltant d´aquests relats de l´autora LUCIA BERLIN.
Unes històries plenes de lluita diària, de vida. Les protagonistes són les dones.
Preguntes i respostes en el club de demà.
Gràcies per triar aquesta lectura i tota la informació afegida, ja sigui al blog o al tríptic.
LUCIA BERLIN forever!!
Imma C.
El fragment era inevitable perquè sempre recullo tot allò que fa referència a les biblioteques i a les bibliotecàries. És per alimentar dues seccions del blog: biblioteques de paper i bibliotecaris de paper.
EliminaA banda, la frase No em sap greu dir coses terribles si les puc transformar en divertides, resumeix a la perfecció la veu de la narradora, no tan sols la d'aquest conte, sinó també la que hem anat sentint (en primera o tercera persona) durant tot el recull.
De res, a disposar.
Una altra secció que peixo amb molt de carinyo és llegir als llibres, on acumulo personatges de ficció que, òbviament, llegeixen.
Elimina