dimarts, 7 de novembre de 2017

orwell i la justícia


JORDI PUNTÍ
Orwell i la justícia
elPeriódico
3|11|2017

Els llibres de Thoreau i d'Orwell segueixen molt actius en el préstec de les nostres biblioteques i les raons no venen dels EUA i Trump sinó d'Espanya
Com que m’agrada fer servir les biblioteques públiques, fa unes setmanes vaig anar-hi a buscar un exemplar de l’assaig de H.D. Thoreau sobre la desobediència civil. El va publicar el 1849 i començava amb aquella frase que va fer fortuna: «El millor govern és el que governa menys». Quan vaig consultar l’arxiu online, però, vaig descobrir que quasi tots els exemplars que corrien per Catalunya estaven en préstec. Uns dies després em va passar el mateix amb 1984, la novel·la distòpica i profètica de George Orwell. Tots dos llibres han rebut molta atenció des que Trump és president dels EUA, vaig pensar, i l’interès és lògic. Sobretot en el cas de 1984, ja que hi ha connexions evidents amb alguns mètodes del govern Trump pel que fa a la manipulació de les notícies.
Ahir la curiositat —i la indignació— em van fer tornar al catàleg general i fer una nova cerca: els llibres de Thoreau i d’Orwell segueixen molt actius en el préstec de les nostres biblioteques, i estic convençut que les raons ja no vénen d’Amèrica, sinó d’Espanya. Tot i tenir gairebé 70 anys, la virtut de 1984 com a ficció és que sempre et permet fer paral·lelismes amb les formes dels governs autoritaris. La detenció i presó preventiva dels exconsellers, i sobretot la manera com s’ha argumentat per part de fiscals i jutges a l’Audiència Nacional, denoten una agressivitat interessada a l’hora d’interpretar les lleis. Ém ve al cap un fragment de la novel·la, aquell instant en què O’Brien explica a Winston que el poder es referma amb el patiment dels homes. «Amb l’obediència no n’hi ha prou», li diu, «el poder es basa a infligir dolor i humiliació. El poder consisteix a esmicolar les ments humanes». 
És una de les lliçons de 1984, però n’hi ha moltes més. «Qui controla el passat controla el present», diu una consigna del Partit del Gran Germà, i de seguida penso  en el ministre espanyol, Alfonso Dastis, negant la violència de l’1-O davant una periodista de la CNN atònita. La novel·la d’Orwell acaba malament. Potser per això la llegim també: per posar-nos en guàrdia i  per defensar el nostre present. 


6 comentaris:

  1. De fa uns quants dies que no faig més que endreçar biografies de Gandhi i Mandela. No crec que tampoc sigui casual.

    ResponElimina
  2. Un dels darrers que he llegit és It Can't Happen Here, de Sinclair Lewis. Acaba una mica millor :|

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, aquesta ha revifat molt des que Trump va guanyar les eleccions, oi? Per similitud, diuen. Acaba una mica millor? Crec que els americans de bé s'exilien al Canadà...

      Elimina
    2. A mi me la va recomanar una amiga francesa fa temps (?). Però no acaba amb l'exili!

      Elimina
    3. Parlo d'oÏdes. De llegides, de fet. En tot cas, diuen que unes quantes distòpies (Un món feliç, 1884, It Can't Happen Here) han revifat arran de la Trumpada. Aquí, per exemple.

      Elimina