dijous, 28 de desembre del 2017

el llibre de l'any d'en fa vint


Després dels inefables sopars d'empresa que acaben amb karaoke, l'elecció del llibre de l'any és, probablement, la tradició nadalenca que em fa més mandra, sobretot perquè la condició sine qua non és, òbviament, que els llibres hagin estat publicats en l'any de torn i resulta que quan comencen a sortir les llistes dels candidats sempre descobreixo que no n'he llegit cap (o només un o dos, com a molt) i, per tant, a dreta llei no puc dir ni mu. En el pitjor dels casos, amb el benentès que accepti les regles del joc, no em queda altra que designar llibre de l'any l'únic que he llegit de la fornada, encara que no m'hagi agradat gaire. No és gaire científic, no.
Així les coses, reconec que aprofito la cita anual amb els millors llibres de l'any per fer examen de consciència en base, és clar, als que m'han passat per les mans en el període en qüestió, no importa quan fossin publicats. Aquest meu mètode té resultats curiosos. El meu millor llibre de l'any 2011, per exemple, va ser El lloro de Flaubert, publicat en català l'any 1995. I el del 2012, Los detectives salvajes, que va guanyar l'Herralde de novel·la el 1998. Cadascuna per on l'enfila.
Hi he estat donant voltes i em fa l'efecte que aquest any m'han anat prou bé els negocis, en matèria lectora; tan bé que se'm fa difícil triar-ne un i prou. Ara bé, si em poseu entre l'espasa i la paret, haig de confessar que El regne (2015) m'ha enlluernat com pocs i Sortir a robar cavalls (2016) encara fa forat, dos mesos després d'haver-lo llegit. Tots dos de la programació del club de lectura. No m'havia passat mai.

_____________________
P.S.: Capítol a part mereix la tria de Babelia d'El País. Ho dic perquè tinc comprovat que si durant aquell any en Javier Marías ha tret novel·la, les apostes perden força interès. Berta isla, fijo.

19 comentaris:

  1. Només n'he llegit tres, de la fornada 2017, tots del ecosistema literari català: Els estranys d'en Garrigasait, Robinson d'en Pagès Jordà i Afores d'en Ramon Mas. No penso pas pronunciar-m'hi. El metge m'ha prohibit parlar d'escriptors vius que visquin a menys de 300 quilòmetres de casa meu.

    ResponElimina
  2. Doncs jo sí que em pronunciaré: "Els estranys" i "Robinson" són sensacionals. "Afores" està molt bé.

    ResponElimina
  3. Doncs.jo trio un autor que té molt de futur, Rainer Maria Rilke, i el seu Quaden de Laure Matids Brigge. Els classics no tenen any. Des de London, Miquel Vilardell, per a De casa al club.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre de l'any d'en fa 107! Els clàssics no s'acaben mai, diuen. Bona estada, Miquel.

      Elimina
  4. M´està venint un atac d´angoixa quan veig una llista inacabable de llibres per llegir.
    Penseu en la poesia com FRACTURA de l´osonenca Núria Armengol.
    Necessito assessorament per llegir RILKE.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixa la llista i surt a fer un tomb!

      La bibliotecària informa.
      L'Armengol actua avui al Casino a les vuit.
      Prou sé que ho saps.

      I si fas com en Vilardell i et pilles uns quaderns? Hi ha una edició del 2010, a càrrec de Jordi Llovet, publicada per Viena amb motiu del centenari de l'obra.

      Elimina
    2. O llegir aquella mena de biografia de Rilke que va publicar l'any passat l'Albert Roig. Gos, es titula.

      Elimina
  5. Ui, a mi els quaderns aquests traduïts pel Llovet em van semblar avorridíssims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobra Imma, no l'estem ajudant gota. De fet el que sé de Rilke és que, segons ells, l'espot de la darrera edició de la Marató de teletrès estava inspirat en la seva vida. Encara no he entès per què. Aquí.

      Elimina
    2. Va morir de leucèmia i La Marató estava dedicada a les malalties infeccioses...

      Elimina
    3. Com no sigui la rosa del seu epitafi, no li veig el què, la veritat.

      Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,
      Niemandes Schlaf zu sein unter soviel
      Lidern.

      Rosa, oh pura contradicció, desig,
      per ser el somni de ningú sota tantes
      parpelles.

      Elimina
    4. A myth developed surrounding his death and roses. It was said: “To honour a visitor, the Egyptian beauty Nimet Eloui, Rilke gathered some roses from his garden. While doing so, he pricked his hand on a thorn. This small wound failed to heal, grew rapidly worse, soon his entire arm was swollen, and his other arm became affected as well”, and so he died.
      Almenys, això diu la Viquipèdia.

      Elimina
    5. Ah, conxo! Romanços, pots comptar. Merci, Zaca.

      Elimina
  6. Quan vaig veure l'anunci de La Marató ignorava aquwsta.història que exPlica la Viquipèdia, però em sembla tot plegat agafat amb pinces, i a més confonen romanticisme amb carrincloneria de Hollywood.

    ResponElimina
  7. La primera vegada que vaig intentar llegir el Quadern no vaig passar de la tercera pàgina, Aquest any l'he tornat a,agafar, i, mira per on, m'ha entusiasmat.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Matilde. Estem amb la nostra família anglesa a celebrar el Nadal i Cap d'Any però de moment encara no se'ns han aparegut els fantasmes dels Nadals passats ni futurs, i el present ja és de per sí prou espectral com perquè no calguin.mes aparicions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, sí, quins temps tan xarbotats, perlamordedéu. Bon any tinguem, Miquel.

      Elimina