dilluns, 18 de desembre del 2017

massa llibres?


ARIADNA CASTELLARNAU
Massa llibres?
Time Out Barcelona
Núm. 483
4|12|2017

Confesso que no tinc cap mena d'orgull bibliòfil. Puc desprendre'm amb facilitat d'una biblioteca sencera. Ho he fet dos cops. El primer, quan vaig marxar de Barcelona a Buenos Aires amb la meva parella. El segon, quan vam fer aquest trajecte a la inversa. En tots dos casos teníem allò que es diu una casa d'escriptors amb prestatgeries plenes de llibres i tauletes de nit plenes de llibres també i llibres amuntegats a terra, perquè ja no sabíem on posar-los.
Hi ha escriptors que es fotografien amb la seva biblioteca. He de reconèixer que queda molt bé, especialment si les llibreries són maques, sòlides, res de les Billy d'Ikea que té tothom. De vegades amb el meu marit hem parlat de fer-nos estanteries a mida, d'aquelles que van del sostre fins a terra. Però tots dos som caòtics pel que fa a l'ordre de la biblioteca. Per exemple, ara mateix, des d'on estic asseguda escrivint, veig que a la llibreria que tinc al davant —comprada a Ikea— ell o jo hem posat Kafka al costat de Joseph Brodsky. Imperdonable. Un és txec i l'altre rus. Però després m'adono que al costat de Brodsky, hi ha un llibre de Hermann Hesse. No hi ha manera. Penso descoratjada que si tinguéssim una d'aquelles llibreries que fan patxoca, de fusta de debò, hauríem de tenir-les endreçades. No sé si me'n veig capaç.
Tanmateix, fins i tot enmig d'aquest desordre llibresc, soc capaç de tancar els ulls i assenyalar sense por d'equivocar-me on és Cims borrascosos, Alícia de Lewis Carroll o el volum de poemes d'Emily Dickinson. El que vull dir amb tot això és que hi ha llibres que no solament són especials perquè ens han marcat d'una manera especial, sinó perquè han marcat també el rumb de la nostra biblioteca. En el meu cas, per exemple, Cims borrascosos em va convertir en una lectora compulsiva de la literatura gòtica i Carroll em va portar a obsessionar-me per Mervyn Peake, il·lustrador d'Alícia i un dels escriptors més originals de la literatura anglesa.
És per això que no em preocupa conservar la meva biblioteca intacta, sencera, com si fos una relíquia o pitjor: un llegat polsós que un dia heretarà la meva filla. És per això que en totes dues mudances vam poder viatjar, allò que es diu, lleugers d'equipatge, només amb els llibres que jo anomeno la 'massa mare' de tots els altres, en una metàfora força pedestre, ho admeto. Tinc un amic escriptor que va enviar tota la seva biblioteca de més de vuit mil volums de Madrid a Mèxic amb vaixell. L'admiro. És un gest herculi. Jo me n'he adonat que no puc viure sense llegir; però que puc viure perfectament amb pocs llibres. Dic això i em sento gairebé una traïdora a la meva professió. Però els llibres es poden recuperar, tornar a comprar i fins i tot manllevar. El que ningú et pot arrabassar són les lectures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada