divendres, 25 de maig del 2018

llibres estranys perquè sí


CARLES PRADAS
Sempre hem viscut al castell (de Shirley Jackson)
Gent normal
12|3|2017

Hi ha llibres que són estranys perquè sí. La seva estranyesa no rau en la construcció formal, ni en la raresa de l'argument ni tan sols per emprar un llenguatge enigmàtic. Hi ha llibres que són estranys perquè la seva ànima és estranya. La primera virtut (i potser la més important) de Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson és precisament aquesta ànima insondable i profunda que amaga sota les seves paraules en aparença simples i per moments quasi rutinàries. Jackson sap tenyir l’horror d’una normalitat que ens congela i ens submergeix en un estat difícil de descriure.
[...]
Sempre hem viscut al castell potser no és la seva obra més coneguda però sí està considerada, per molts, la seva obra mestra. El motiu d’aquesta coronació es deu a que aquesta novel·la representa, segurament, la depuració del seu estil com a narradora i recopila amb sintètica destresa les seves principals obsessions. 
Prefereixo no explicar gaire res de l’argument ja que, a part que no és el més important d’aquest llibre, això evitaria al lector penetrar d’una manera verge en l’atmosfera que ens proposa l’autora i deixar-se emportar a cegues per la particular percepció de la Merricat, la jove narradora de la història. Jackson ens acompanyarà a l’interior d’un casalot on hi viuen pocs personatges i on la inquietud i la decadència fan teranyines a cada racó de la casa. Un tel de fatalitat inunda l’espai i, una vegada hi ets dins, et costarà de sortir-ne. 
L’estil de l’obra és d’una subtilesa neta i l’engranatge del seu relat d’una precisió encomiable. El to és tan polisèmic i obert a la interpretació que la novel·la s’enriqueix a cada pàgina que llegim. La relectura psicològica de la decadència gòtica per part de l’autora té, en aquesta novel·la, un punt de cristal·lització que corprèn. El treball que fa Jackson del punt de vista narratiu és meravellós i sap transmetre al lector la innocència pura de la Merricat com a conductora de l’acció. A partir d’ella, el mediatitzat dibuix de la resta de personatges resulta tant o més encertat que els seu propi retrat i en molts casos esfereïdor (però mai afectat). L'alterada concepció de la Constance, la idealitzada germana de la protagonista, el singular oncle Julian, el diabòlic cosí Charles o el mateix gat Jonas són perfilats amb un traç tan subjectiu com sincer. La Jackson mai jutja la Merricat però la Merricat jutja tothom (i molt) deixant molt clar on s’amaga l’autora en aquesta funció i quins són els camins narratius que ha escollit amb una saviesa agra. 
Sempre hem viscut al castell és un llibre claustrofòbic i d’alè gèlid que ens transporta a un lloc on mai abans havíem estat. Penseu en aquell casalot soterrat sota la mala herba que ha cobert la seva forma fins a convertir-la en un lloc misteriós. Diuen que la casa està encisada i els nens s’hi acosten amb temor. La gent en parla i la llegenda es va fent més i més gran. Però dins d’aquella casa hi viu gent, gent que no ha decidit convertir-se en fosca llegenda. De tant insistir en el mite, el mite s’ha fet real i aquells que abans eren persones, com nosaltres, es transformen en fantasmes. Benvinguts a l’altra banda. Des de l’altre costat de la tanca tot es veu diferent. D’això és del que tracta aquest llibre. 
L’Altra Editorial ens ofereix aquest clàssic en català, seguint la seva tasca de recuperació d’aquesta escriptora encara força desconeguda en el nostre país. La traducció d’en Martí Sales és prou fina i rellisca agradable al llarg de tot el text amb bona sonoritat. Una molt bona feina de l’editorial que no deixa de representar una gran notícia per tots aquells als qui els fascini la literatura de terror bona i delicada. 
Per acabar, val la pena esmentar també que la novel·la tindrà, en breu, una adaptació cinematogràfica protagonitzada per Taissa Farmiga en el rol de Merricat Blackwood i Alexandra Daddario en el paper de Constance. Com a curiositat, dir-vos que l’entranyable oncle Julian estarà encarnat per Crispin Glover (el George McFly de Regreso al futuro). L’esperem amb ganes, tot i que les anteriors adaptacions de l’obra de Jackson (llevat de The Hauting dels anys 60) no augura grans pel·lícules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada