no ens hi veiem de cap ull

LLUÍS AMIGUET
La Contra | La Vanguardia
Donald R. Korb, optometrista; doctor honoris causa per la UPC
Tenim més miopia, perquè estem menys a l’aire lliure
22|5|2018

Edat? És irrellevant mentre m’apassioni el que faig. Vaig néixer a Boston. Tinc dona, fills i nets i tots miops: em permeten sentir-me un optometrista útil. He dedicat la meva vida a investigar la humitat a l’ull humà i la seva adaptació a les lents de contacte: han de ser com peixos en un llac

Per què piquen els ulls després de mirar la pantalla molta estona: és la llum blava?

En els nostres estudis la majoria dels individus afirmen que senten aquestes molèsties, però no hi ha evidència que la causa sigui la llum de les pantalles.

Llavors quin és el motiu?

Que no hi ha manera de concentrar-se en una pantalla si vas parpellejant. La picor és un símptoma de sequedat ocular causat per la falta del parpelleig natural. L’ull no s’humiteja prou. I milions de persones passen més de deu hores al dia davant pantalles.

Quin remei!
No totes aquestes hores són de feina.

Això també és veritat.
Així que per evitar les molèsties cal tornar a humitejar l’ull.

Vostè és expert en humitat ocular.

I recomano uns exercicis senzills per millorar la humectació, a més de descansos sistemàtics cada mitja hora.

I si ignorem la picor, què?

Doncs el que temo que passarà: que tindrem una pandèmia de sequedat ocular i que un 25% dels que avui estan més de deu hores al dia davant de pantalles patiran problemes oculars greus quan envelleixin. No podran fer una vida normal.

Per què cada vegada hi ha més miops?

Perquè ja des de petits fem servir més pantalles i estem menys temps a l’aire lliure.

La tecnologia ens fa mirar més de prop i menys de manera panoràmica?

Els estudis d’optometria als Estats Units demostren que els nens que passen almenys mig dia fora de casa tenen menys miopia. I que els defectes de visió estan augmentant per l’abús de les pantalles.

És un augment preocupant?

Els nens utilitzen les pantalles a una edat cada cop més primerenca, així que les miopies altes, de 5 o 6 diòptries, cada vegada són més freqüents i el risc per a la retina, més alt.

La miopia no té un factor genètic?

La genètica hi influeix. Sap per què en les tribus índies trobem tant d’astigmatisme: més que en els caucàsics?

Un defecte genètic?

En tenen més perquè es van exposar al reflex solar a la neu durant generacions.

I no tenien ulleres encara.

I, per no enlluernar-se amb tanta llum, miraven guenyos. Els seus ulls es van anar adaptant generació rere generació a l’excés de llum. De la mateixa manera, en altres ètnies que es dediquen a tasques a curta distància és més habitual trobar curts de vista. Jo tinc, a més, experiència familiar en l’assumpte.

Expliqui’ns-ho.

Sap què és un gran miop? La persona que ha de dormir amb les ulleres sota el coixí. El meu fill ho va aprendre quan se’ns va calar foc a casa i gairebé mor calcinat buscant-les.

M’alegro que es pogués escapar.

Però, des d’aleshores, sempre dorm amb les ulleres a l’abast de la mà. La meva família és genèticament miop. Cada generació té més diòptries.

I la gimnàstica ocular?

No és fàcil d’aplicar. La meva neta, per exemple, té vuit anys i l’estiu passat li vam detectar miopia: una diòptria.

No és gaire.

Però la meva dona, la seva àvia, és oftalmòloga i va planejar reeducar-la per corregir aquesta diòptria, perquè va pensar que si no, aniria a més.

Com?

Per començar, la va obligar a passar l’estiu amb nosaltres i la va sotmetre a vigilància estricta de la seva higiene ocular.

En què va consistir la teràpia?

Res de pantalles. Res d’iPhone ni tele; llibres, els imprescindibles a determinades hores. I li va corregir la postura al llegir i la llum.

La vigilava?

Li controlava els temps. La meva dona va tornar a fer-li un control dos mesos després i ja estava només a 0,25 i un mes més tard havia corregit el defecte del tot.

Una teràpia difícil d’aplicar als adults.

Aquesta mena de teràpies només les pots aplicar a una rata en una caixa, esclar. O a una criatura, com la meva neta, a qui pots controlar a tota hora pel seu propi bé.

I si l’adult té molta voluntat?

Si ets un creient capaç de fer els exercicis durant sis mesos de manera constant sense observar benefici immediat, llavors te’n pots beneficiar.

La llum de les pantalles treu la son?

Sembla que pot canviar els nostres ritmes circadians i causar insomni, però falten estudis empírics per demostrar-ho.

Quina llum és millor per llegir?
Recorda els llums de les biblioteques de tota la vida?

Els que hi ha a la taula de cada lector?

Sí, els de biblioteca antiga. Són els millors.

Per què?

Perquè si agafa la bombeta que il·lumina bé un llibre a una altura de 30 cm i l’eleva 30 cm més, perdrà la meitat de la llum; si la puja fins a un metre, només tindrà un quart d’aquella llum que tenia i, així, anirà perdent llum a mesura que l’eleva. I si la posa al sostre, potser obtindrà una centèsima de la llum que li donava al principi. 

Contra la picor d’ulls

Les pantalles ens exigeixen un nivell tan alt d’atenció ocular que amb prou feines ens permet parpellejar. Per això, els ulls deixen d’humectar-se, es ressequen i piquen. D’aquí la importància de fer pauses horàries i, millor encara, aquest exercici d’un minut que recomana el doctor Korb per compensar la sequedat causada per la falta de parpelleig: “Amb la delicadesa del primer petó, tanqueu els ulls. Així: sense fer pressió; mantingueu-los tancats comptant fins a cinc; obriu-los lentament i torneu a tancar-los amb suavitat, pressionant una mica fins a deixar-los mig aclucats un instant. Repetiu l’exercici un cop després de cada hora de feina a la pantalla. Veureu com disminueix la sensació de picor”.