pocs o molts llibres?

«Pocs o molts llibres? No, no estic plantejant si cal llegir molt o poc. Em pregunte si és millor dedicar el temps disponible a la lectura i relectura d’uns pocs llibres o a llegir el màxim que es puga en extensió i en diversitat. Lectura intensiva o extensiva? El dilema, suposant que ho siga, pot semblar bizantí, i segurament ho és, però ens obliga a plantejar una qüestió important: com hem de llegir?

«We all read too much nowadays to be able to read properly», va assenyalar Aldous Huxley en Those Barren Leaves, una de les seues novel·les. L’observació de l’escriptor anglès implica que llegir bé consisteix a llegir a poc a poc, rellegint, assimilant els llibres i no consumint-los simplement. Josep Pla, per la seua banda, deia en les Notes disperses que «no crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé» i que «no conec cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d’entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada. Per això crec que llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir». S’hi pot objectar, és clar, que cada llibre demana un tempo, que no té per què ser lent necessàriament, i que la majoria de vegades està bé que la primera lectura d’un llibre siga també l’última. Així i tot, hi ha molts llibres que s’han de llegir bé, «properly».

Llegir, bé o mal, costa. Fa falta temps i, sobretot, ganes, i unes condicions mínimament propícies. No sempre estem en condicions de fer l’esforç de concentració que cal. Encara és més difícil retenir el que llegim, assimilant-lo i incorporant-lo a les lectures anteriors. Llegir molts llibres, i cada un una sola vegada, multiplica aquests obstacles. Per això, de vegades he pensat que m’aniria bé passar una temporada (no massa llarga) a base de la vella dieta anglosaxona: Shakespeare i la Bíblia. Hi afegiria, això sí, Montaigne, com a contrapès saludable. Recorde la biblioteca que tenia Montaigne a la seua torre. Era una biblioteca, encara, a la mesura humana.

Però la quantitat també importa. No crec que a hores d’ara la lectura intensiva siga una possibilitat viable. (Ja sé que per a la gran majoria, ni intensiva ni extensiva. Esporàdica i gràcies.) La llista de llibres que valen la pena, de llibres que cal haver llegit per a poder llegir bé, és ben llarga, i només serem capaços de llegir-ne una petita part. Ara, això no és un motiu per desistir, sinó per llegir més. Una certa ansietat, que no em molesta massa, va de costat amb la certesa que la festa no s’acabarà mai per manca de material. De tota manera, la lectura extensiva, en quantitat, planteja un problema greu: la dificultat d'assimilar i recordar el que llegim. La memòria es sobrecarrega de seguida i, amb l'excusa que ha de fer lloc, llença o amaga els nostres papers.

Evidentment, faig servir alguns procediments per retenir el màxim o, si més no, per poder recuperar amb facilitat el que no recorde bé. En primer lloc, és clar, subratlle. Ha arribat un moment en què ja no sé llegir si no tinc un llapis a la mà. A més de subratllar o de fer-hi alguna anotació, aprofite les pàgines en blanc del començament per anotar-hi el número de les que m'han semblat més importants, amb alguna indicació al costat. Ve a ser com un esquema del que més m'ha interessat. Quan he acabat la lectura, normalment torne a llegir els passatges subratllats i aquestes anotacions inicials. Més endavant, em seran molt útils per refrescar la memòria o retrobar algun passatge concret. En alguns llibres, però, amb els subratllats no en tinc prou, i aleshores el que faig és prendre'n notes. Abans, ho feia en unes fitxes petites, de paper. Ara, les escric en la tauleta tàctil. Però només si són poques i curtes. Si n'he de prendre moltes, trobe més pràctic escanejar les pàgines que m'interessen del llibre en un pdf. Així, mentre treballe a l'ordinador, hi puc accedir fàcilment i copiar i enganxar el passatge que em fa falta.

Segurament, la relectura és el millor procediment per assimilar el que llegim. És un inconvenient, però, per a la lectura extensiva. A més, hi ha molts llibres, per bons que siguen, que no val la pena rellegir. Encara es pot fer una altra cosa: escriure sobre el que acabem de llegir, com una manera de prolongar la lectura, encara que, de nou, el temps que hi dediquem l'hem de restar de llegir més. No estic segur que siga un bon negoci.»

Enric Iborra. La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena, 2018. P. 81-82.