dissabte, 20 d’abril de 2019

virgínia cierco, bibliotecària


GEMMA TRAMULLAS
Gent Corrent
Virgínia Cierco: "Una biblioteca no va de llibres, va de persones"
elPeriódico
16|4|2019

Riallera i apassionada, Virgínia Cierco (Barcelona, 1977) dirigeix la biblioteca pública del barri del Bon Pastor de Barcelona, que acumula reconeixements per la seva tasca de cohesió social. A l’edifici blau que acull la biblioteca i els serveis socials, les veus dels adolescents o el ritme d’un calaix flamenc trenquen sovint el silenci.
Hi ha coses que no s’aprenen a la facultat.
Jo vaig néixer al Gòtic, soc la petita de cinc germans i la meva mare treballava moltes hores. Quan van obrir una ludoteca al carrer Ample va ser la salvació de molts nens; si no, estàvem a la plaça de la Mercè tot el dia. Crec que per això estic tan convençuda que una biblioteca genera oportunitats.
¿On es va estrenar com a bibliotecària?
Vaig fer les pràctiques de la carrera en una biblioteca d’institut i allà em vaig adonar que una biblioteca no va de llibres, sinó de persones. També vaig ser bibliotecària a la secció infantil de la biblioteca del Raval i allà vaig confirmar que realment pots millorar la qualitat de vida d’aquests nens i nenes.
Això va molt més enllà de la idea clàssica de biblioteca.
Les biblioteques públiques són espais de relació de gent molt diversa, són gratis, hi pots entrar sense identificar-te, no fa falta que gastis i pots fer alguna cosa o no fer res. No hi ha cap altre espai de convivència igual, i això permet treballar moltes problemàtiques socials.
Les activitats que es proposen reflecteixen la personalitat del barri.
La biblioteca és de la gent. Un dels secrets és conèixer molt bé el territori, adaptar-se i formar-hi part. Fa poc vam muntar un karaoke amb els mediadors de carrer i vam acabar dones gitanes, no gitanes, àrabs, xineses i sud-americanes cantant A quién le importa com boges. Cal treballar els temes de gènere, però si muntes una xerrada no ve gairebé ningú.
No tenen el rècord en préstec de llibres.
Serem una biblioteca més normalitzada quan tinguem molts préstecs de llibres, però ara les necessitats són d’altres. Fomentem la lectura, però més amb l’objectiu de millorar les habilitats de comprensió lectora dels joves.
No sembla una bibliotecària de les que et fan callar tota l’estona.
¡No! A mi em fan callar moltes vegades els usuaris [riu]. Per a mi la cultura és diversió, pot ser individualment, llegint un llibre, o de manera compartida, que és quan genera cohesió social. Aquesta biblioteca no és silenciosa, però hi ha una norma: el respecte. Si la sala és buida i els joves es posen a cantar m’és igual, però si hi ha altres persones intentem respectar-nos.
¿I funciona?
No és fàcil, a més sempre hi ha un grupet complex, però darrere de certs comportaments sempre hi ha una situació complicada. Has de tenir un punt d’empatia amb el noi que te l’està armant, estimar-lo i veure com pots ajudar-lo. El nostre objectiu és que les persones sàpiguen que la biblioteca les pot ajudar.
Han guanyat el premi de biblioteca pública i compromís social i a vostè li han concedit la Medalla d’Honor de Barcelona.
Estic una mica aclaparada. La biblioteca porta projectes socioeducatius des de fa 15 anys i ara ens centrem més en el tema comunitari. Treballem per generar oportunitats a nens i joves, que són els més vulnerables, però això és superambiciós i només som una biblioteca; no ho podem fer sols ni ho hem de fer sols. Aquest territori és molt potent a nivell comunitari i tots anem a l’una: serveis socials, CAP, veïns, escola, biblioteca...
A més de la inclusió, té un altre front: l’autisme.
El meu fill té 7 anys i té autisme i cada dia em recorda l’important que és generar oportunitats per als qui ho tenen més difícil. Aquesta biblioteca és un servei públic i és la nostra obligació equilibrar les diferències i les injustícies. El meu lema és Impossible is nothing. No hi ha coses impossibles; hi ha coses més difícils, però impossibles no.

1 comentari:

  1. M´ha agradat trobar-me aquesta entrevista.

    Imma

    ResponElimina