coses de detectius

JULIÀ GUILLAMON
Coses de detectius
La Vanguardia
12|9|2019

Fa temps que amb les Biblioteques de Barcelona organitzem exposicions sobre el món editorial. De vegades, aquestes exposicions tracten d’editorials dels anys trenta de les quals la història ens ha arribat molt retallada i amb molts forats. D’Edicions Proa de Badalona vaig arribar a reunir gairebé totes les sobrecobertes originals. Hi havia els famosos llibres taronja. Però també molts volums espectaculars d’altres col·leccions.

Els llibres que van tenir més èxit són els que costa més de trobar amb sobrecoberta. L’any 1930 van editar Mrs. Dalloway, de Virgina Woolf, que naturalment es va vendre i es va llegir molt. No n’havia vist mai la sobrecoberta original enlloc: als lectors, les sobrecobertes els fan nosa. Les treuen, o les llencen, o se’ls trenquen de tan fer-les servir. Vaig tenir una il·luminació. Hi ha un lloc on pot ser: a Xile, amb els llibres de C.A. Jordana, que en va ser el traductor. La major part dels autors i traductors mimem els llibres que fem. Si no es va perdre a la guerra, deu ser allà. Vaig mirar unes fotografies que tenia de quan vaig ser a casa de la família Jordana, a Santiago, i, en efecte: una coberta tipogràfica preciosa, amb un fons verd, amb vores blanques, que combinava dues tipografies de moda de l’època: la Grotesk Lichte (1924) i la Futura (1927). És un dels meus grans èxits com a detectiu.

Que ara ja puc dir que he superat. Un dels llibres que no hi va haver manera de trobar amb la sobrecoberta original va ser la biografia de Tolstoi per Stefan Zweig, que Proa va publicar el 1930, traduïda de l’alemany per Alfred Gallard. Zweig era un escriptor adoradíssim pels lectors. La biografia de Tolstoi es devia vendre un munt i tots els llibres que es van vendre es devien llegir. Adeu sobrecobertes! La vaig buscar per tot arreu sense resultat. Ara estic escrivint una biografia de Josep Palau i Fabre i ja he arribat als anys trenta. Vaig amb molta cura, m’ho miro i remiro tot molt. I mentre rellegia les crítiques de llibres que en Palau va fer al diari La Humanitat... “Calla! Si va escriure la crítica del Tolstoi de Stefan Zweig!”. Se’m va encendre un fanalet a sobre el cap. En Palau cuidava molt bé els llibres... “Alícia! Pot ser que el tinguem?”. Alícia Vacarizo és l’ànima de l’arxiu de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i una ajuda fonamental de moltes de les meves recerques. La teníem. És una sobrecoberta fotogràfica: Tolstoi hi apareix amb una gran barba blanca partida pel mig, amb un barret, una mena de gorra. Les lletres del títol i del nom de l’autor estan impreses en lletres vermelles, fetes a mà, i li tapen la kosovorotka, la camisa típica russa. “Alícia, l’hem trobat, l’hem trobat!”. Em fa tanta il·lusió que no em sap greu haver-la localitzat tan tard, i no haver-la pogut incloure en el catàleg que vam fer el 2015. És una peça única!

Fa anys que vaig fotent la llauna a la Biblioteca de Catalunya, al Museu del Disseny i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, sobre la necessitat de tenir col·leccions completes, amb les sobrecobertes originals, de les grans editorials del país. S’hauria de fer, s’hauria de fer, s’hauria de fer.