dissabte, 28 de setembre del 2019

el cas d'en michael panofsky (fenomen parabibliotecari)


No en volia parlar perquè en aquests casos, quan es detecta un fenomen paranormal hilarant i s'explica, normalment acabes semblant un presumptuós. Que fas una exhibició de perícia o intel·ligència, o com li vulgueu dir, i no és pas això: sóc tan soca com tothom. I, a sobre, no m'agrada fer sang.
Però és que el trobo molt bo, el curiós cas d'en Michael Panofsky, i després de no sé quants dies donant voltes al dilema (explicar o callar per sempre), al final no me n'he pogut estar. Que no sigui vanitat.

Curs accelerat de catalogació descriptiva.
Com ja sabeu, a les biblioteques tenim catàlegs fets a base de registres bibliogràfics que identifiquen els elements descriptius i organitzatius que representen els documents: autoria, títol, edició, lloc i data de publicació, dimensions i pàgines, punts d’accés per a la seva localització al catàleg, blablabla.
El cas Panofsky, el meu, té a veure amb el que en argot bibliotecari denominem la menció de responsabilitat, és a dir, les persones o entitats responsables, directament o indirectament, del contingut intel·lectual o artístic del document. Autors, traductors, il·lustradors, prologuistes, epiloguistes e tuti quantti. L'única condició que se'ls demana (o se'ls demanava, potser ara ha canviat) és que siguin REALS, que existeixin en carn i ossos. Doncs bé, resulta que en els tres registres bibliogràfics que trobareu a continuació s'atribueix una menció de responsabilitat a un tal Michael Panofsky, personatge de ficció, el fill gran d'en Barney. M'emocionen, aquestes coses. No digueu que no és entranyable.

Catàleg de la Library of Congress.


Catàleg ARGUS.



Catàleg ALADÍ.

I aquest parell que segueixen, vindrien a ser els registres bibliogràfics correctes. A la ficció, el que és de la ficció.

Catàleg ARGUS.

Catàleg REBIUN.

Tant de bo no ho esmenin mai. En Barney Panofsky n'estaria encantat. I en Mordecai Richler encara més.

5 comentaris:

  1. És evident que els autors de les tres primeres catalogacions no han llegit la novel·la. Ni falta que els feia. N'hi havia ben prou amb donar un cop d'ull a la contraportada.


    © 1997 by Mordecai Richler
    © de la traducció, 2013 by Xavier Pàmies Giménez
    © d'aquesta edició, 2013 by Quaderns Crema, S.A.U.

    No n'hi ha cap que digui

    © de les notes i el postfaci, 1997 by Michael Panofsky
    ...per exemple.

    Prou. Ja ho he advertit de bon principi: quan una explica coses com aquesta, sempre acaba semblant una mestretites rematada. És inevitable.

    ResponElimina
  2. Ara se m'acut una catalogació encara més parabibliotecària. Com que representa que la novel·la són les memòries d'en Barney anotades pel seu fill Michael, m'agradaria més un

    El cas d'en Barney Panofsky / Barney Panofsky; notes i postfaci de Michael Panofsky; traducció de l'anglès de Xavier Pàmies...

    I en comptes de a les novel·les, col·locar-lo a les biografies.

    I l'autor real? Què en fem del pobre Mordecai Richler?...Doncs o el posem com a negre o l'obviem directament. Aquesta seria una catalogació ben barthesiana: la mort de l'autor és el naixement del lector.

    ResponElimina
  3. Jordi Casals5/10/19 12:52

    Com teniu classificat l'Ulisses? L'Homer com autor del pròleg, En Joyce com a personatge, en Bloom com autor i en Dedalus com a col.laborador amb el postfaci?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és fàcil. A les novel·les, 'N Sim, de Homer Simpson.

      Elimina
  4. Jordi Casals9/10/19 17:59

    Molt bó

    ResponElimina