dilluns, 9 de desembre de 2019

de joan ferraté a gabriel ferrater


Edmonton, 10 maig 1967
Estimat Gabriel,
he rebut avui la teva carta (entretant tu deus haver rebut la meva en la qual et deia que arribaria a Barcelona el 27). […]
Estic esperant cada minut el moment de sortir d’aquí. Darrerament he arribat a un extrem d’aplanament inconcebible i si tardés massa a fugir del cau segurament ja no seria bo per a res.
De totes maneres, encara de vegades em sorprenc a mi mateix divertint-me amb jeux de patience com, per exemple, aprendre a llegir sànscrit, que és el que vaig fer durant tres o quatre nits la setmana passada.
Et felicito per Gombrowicz. Ja m’ho explicaràs. Quant a mi, faig ara tot el que puc per convèncer-me que Middlemarch és un gran llibre; però de fet, quina lata!
Fins aviat, doncs. Una abraçada
Joan

* * *

Edmonton, 11 maig 1967
Estimat Gabriel,
avui ha estat un bon dia, amb la teva carta, una altra de la mare, el passaport que per fi he rebut del Consolat de Montréal (m’han fet pertenir durant dues setmanes) i els llibres que he expedit i assegurat […]
Segueixo provant de llegir Middlemarch, però em fa molta por que no arribaré a la p. 150. I no obstant és molt bo. Ara, és d’una perversitat britànica que la meva paranoia és incapaç d’objectivar.
Ja en parlarem. Looking forward, etc.
Una forta abraçada
Joan


Gabriel Ferrater. Papers, Cartes, Paraules. A cura de Joan Ferraté. Quaderns Crema, 1986. P. 450-451.


2 comentaris:

  1. Aquí, animant el personal.

    ResponElimina
  2. Bé, jo ja l'he començat. En porto 98 pàgines, exactament. Ja l'he casada amb el vell, com qui diu. Però quan miro la marca del punt en el tall superior, no li he fet ni pessigolles. Primeres impressions: serà (físicament) dur de rosegar. Un quilo quatre-cents grams de lletra minúscula. T'hi deixes els ulls i els bíceps. Pel que fa al contingut, m'ha sobtat la irrupció sobtada de la narradora en el capítol 10 (p. 88)(abans ja hi havia fet algun cameo lleu, però): m'ha clavat (directament) un discurs llarguíssim a propòsit de no fer judicis precipitats sobre els personatges.
    «Jo rebutjo qualsevol conclusió definitiva», diu la narradora.
    I com sé que és femella? Bé, tret que sigui de la cup o de unidas podemos, es manifesta prou clarament: «No estic pas segura que l'home més gran de la seva època...»

    ResponElimina