la crema de llibres que no va ser

MIQUEL MOLINA
La crema de llibres que no va ser
La Vanguardia
10|12|2019

Activistes en línia tergiversen una foto d’un artista espanyol per criticar el Govern interí

Circulen per Bolívia i altres països de Llatinoamèrica informacions que adverteixen del perill que partidaris de l’actual Govern interí assaltin la casa de l’exvicepresident Álvaro García Linera i li cremin els llibres. A García Linera, que es va refugiar a Mèxic amb l’expresident Evo Morales després de la seva dimissió forçada per l’exèrcit, se li atribueix una valuosa biblioteca amb milers de volums. Un d’aquests tuits el va penjar Pablo Gentili, cap de gabinet de Pablo Iglesias. El va il·lustrar amb una foto del mateix García Linera.

Doncs bé, algunes d’aquestes informacions publicades en mitjans digitals bolivians i d’altres països de la zona (així com missatges penjats a les xarxes) adjunten una fotografia d’una gran foguera en què ja podrien cremar centenars d’exemplars.

És possible que els que fan circular la foto l’hagin ampliat fins a comprovar que almenys sis o set dels llibres tenen a la coberta una imatge de Mikhaïl Bakunin, el revolucionari rus que més ha influït en el pensament anarquista. Un raonament molt bàsic però no descartable pot haver estat: com que García Linera va liderar en la seva joventut l’exèrcit guerriller Túpac Katari, d’inspiració indigenista i marxista, és lògic que tingués la biblioteca plena de llibres de Bakunin.

Doncs bé, algú ha recorregut a l’engany, i les xarxes han fet la resta. La ràpida circulació d’imatges a internet amplifica els efectes de la desinformació. Una foto d’una obra original treta de context es converteix en una falsedat multiplicada tantes vegades com la comparteixin els usuaris de les xarxes, i amb un nou significat. En aquest cas, multiplicada per milers. Però tard o d’hora es descobreix la trampa.

Així, s’ha acabat sabent que es tracta d’una peça original de l’artista Karmelo Bermejo (Màlaga, 1979), creador d’una d’extensa i reconeguda obra crítica que reflexiona sobre l’ús dels diners públics. L’obra d’on s’ha extret la foto no necessita explicació. El títol és prou eloqüent: 3.000 euros de diners públics utilitzats per comprar llibres de Bakunin per cremar-los en una plaça. L’empresa especialitzada en fact-checks Newtral ha detectat l’engany.

La peça, segons explica el mateix artista a La Vanguardia, es va finançar amb fons del Govern per a producció d’obres d’art. S’ha exposat en diversos museus i ha estat premiada a Mèxic. “Quan la vaig fer –afegeix Bermejo– la imatge en recordava d’altres amb fogueres de llibres cremats per règims dictatorials. Però, de fet, el que estava passant va afavorir els venedors de llibres anarquistes. Així que rere la foto s’hi amagava una operació econòmica. Els diners públics es van gastar en llibres, cosa que va beneficiar el mercat editorial de Bakunin perquè els diners es van transferir a distribuïdores de literatura anarquista”.

Bermejo opina que, de fet, els contendents en la crisi boliviana s’estan donant cops contra una obra d’art que per la seva dimensió política ha acabat transformada en una arma de guerra mediàtica (malgrat que cap dels mitjans de referència de Bolívia o de la resta dels països llatinoamericans no ha incorregut en l’error). Segons l’opinió de l’autor, això no fa més que reforçar el seu significat.