les biblioteques també es moren

«Les biblioteques també es moren. Les grans, les oficials, les públiques són, de vegades, assassinades espectacularment, és a dir incendiades o bombardejades com la d'Alexandria, la del Louvre durant la Comuna (sense parlar de les de l'Hôtel de Ville i del Conseil d'État!), la de Holland House (la de la fotografia cèlebre) a Londres, el 1940, la de Dresden, el 1945, la de Sarajevo, el 1992, i tantes altres. Bombardejades, incendiades, i veient, la majoria de les vegades, el seu contingut rematat pels esforços fets pels bombers amb la intenció de salvar-les. Les biblioteques tenen el seu martirologi en el llibre de Lucien X. Polastron, Livres en feu: histoire de la destruction sans fin des bibliothèques (Denoël 2004), la lectura del qual, una de les més pesades de la meva carrera de lector, justifica tràgicament el subtítol. Les biblioteques públiques també poden ser desmembrades, si em guio per cert nombre de llibres que he comprat d'ocasió que conserven la marca de la seva procedència. Mirem, només, aquella prestatgeria pròxima: La Théorie des arts en Italie de 1450 à 1600 d'Anthony Blunt (Julliard, 1962) porta encara una referència topogràfica (701.17/B659T) i el segell de la biblioteca del seminari Saint-Augustin Cap Rouge, del Quebec. Probablement la seva presència a la meva biblioteca es deu a la crisi de vocacions. Quant a The Painter's Choice de Millard Meiss (Harper & Row, 1976), prové de la South Regional Library de Miami-Dade. ¿És que la biblioteca ha desaparegut? ¿És que l'obra ha estat robada o bé és que es tracta d'allò que se'n diu una operació de 'desherbatge' o de 'poda', altrament dit de retirada de les obres que es manlleven rares vegades? A París, Laurence Santantonios, a Tant qu'il y aura des livres (Bartillat, 2005), ens explica que un antic pàrquing subterrani situat al districte 11è acull en els seus 5 quilòmetres de prestatgeries una part del desherbatge de la seixantena de biblioteques públiques municipals del barri; la resta es destrueix o es reparteix entre associacions, presons i hospitals. Pel que es veu, en aquell lloc estrany hi ha uns 180.000 volums que resten a la disposició d'eventuals manllevadors. Potser les biblioteques americanes tenen polítiques més radicals! En tot cas, aquests llibres han arribat a les meves mans.»

Jacques Bonnet. Biblioteques plenes de fantasmes. Traducció de Lídia Anoll. Laie, 2010. P. 23-24.