facturar a l'administració

LLUCIA RAMIS
Facturar a l'administració
La Vanguardia
6|2|2022

Kafka i Larra s’avorrien al Més Enllà. De manera que, per passar l’estona, decidiren complicar la vida als seus col·legues escriptors. Dissenyaren el sistema de facturació més enrevessat i absurd de tots els que hi ha hagut mai: l’escaient per cobrar d’institucions i administracions públiques. El primer despropòsit és que no estan unificats i cadascú requereix coses diferents. El segon és que les dades no se centralitzen. Així, cada cop que un autor fa una xerrada, o participa en un festival, o és membre d’un jurat, el periple és esgotador i un disbarat.

Exemple. La biblioteca d’un ajuntament convida l’autor al club de lectura. Li pagaran cent euros. L’autor accepta, i llavors la biblioteca demana que faci un pressupost. Per què, si la proposta és d’ells? Aleshores l’autor ha de donar-se d’alta com a proveïdor de conferències no habituals, adjuntant-hi el model pel qual estigui donat d’alta a Hisenda i signant electrònicament (abans ha hagut d’aprendre com obtenir la signatura electrònica, descarregar-se l’Autofirma i reconvertir fitxers). L’autor també emplenarà una declaració responsable pel compliment de les condicions establertes per contractar amb l’administració pública.

Si a hores d’ara us heu perdut, imaginau el pobre autor. I això que està acostumat a llegir. Però no entén res. Òbviament s’equivoca, i li tornen els documents perquè els corregeixi. Se sent inútil. També et poden demanar un paper segellat pel banc que autentiqui el teu compte. L’autor fa anys que no té impressora, i el banc fa mesos que no ofereix atenció al públic. I qui voldria ingressar diners en un compte que no fos seu?

Acceptat el pressupost i feta la xerrada, toca fer la factura electrònica. Si l’autor no està donat d’alta a un web de facturació, fliparà. Si ho està, ha de posar el número de comanda, la unitat tramitadora, l’òrgan gestor i l’oficina comptable en files que no sap ni com funcionen (algunes entitats envien manuals d’ús que ocupen cinc fulls). Com s’equivoqui, rebrà un avís al cap de noranta dies explicant que no se li ha pogut pagar per aquest error. I sant tornem-hi. L’odissea és diferent cada cop, sempre desesperant. L’autor dedica més temps i energia a facturar que per allò pel que cobrarà cent euros bruts. Fer feina amb les administracions no li surt a compte.