dijous, 10 de febrer de 2022

odissees lectores


MÀRIUS SERRA
Odissees lectores
La Vanguardia
5|2|2022

Dimecres passat, 2/2/22, a banda de l’aniversari conjunt de Gerard Piqué i Shakira, arreu del món es va celebrar el centenari de la publicació de l’Ulisses de James Joyce, una de les novel·les més influents del segle XX. Més enllà de la sacsejada estilística que va provocar i de la posició preeminent en el cànon literari que li atorga la crítica, la commemoració ha servit per constatar la seva fama de difícil entre el públic lector general. Poques obres aconseguirien desbancar-la del podi en una votació popular (democràtica i demoscòpica) que demanés: “Quina novel·la t’ha costat més de llegir?”. Les xarxes es van omplir de missatges sobre els intents fallits de lectura que molts lectors havien emprès de l’Ulisses, sovint escrits des de la mala consciència i la frustració. D’altres amants de Joyce, entre els quals em compto, vam replicar que potser millor començar a llegir-lo pel Retrat de l’artista adolescent o Dublinesos. En un article a The Conversation traduït per Vilaweb Katy Mullin, lectora de literatura anglesa a la Universitat de Leeds, proposa començar a llegir Ulisses pel capítol quatre, saltant-nos alegrement els tres primers, centrats en el jove Stephen Dedalus. Mullin fins i tot assenyala el punt negre de la novel·la en què, segons ella, molts lectors abandonen el llibre: quan a l’inici del capítol tercer l’Stephen reflexiona sobre les conseqüències de la seva miopia i escriu “La modalitat ineludible d’allò que és visible”. Afirma Mullin que a partir del quart capítol, ja amb Leopold Bloom, el panorama canvia.
Per a un lector català, la millor manera de gaudir l’Ulisses és submergir-se en la traducció de Joaquim Mallafrè, que ens trasllada una riquesa verbal en sintonia amb la textura que Joyce teixeix a l’original. Mallafrè afirma que en el procés de traducció va tenir molt en compte la tradició oral en un entorn sense ràdio ni tele. Tertúlies de sobretaula, versos, acudits, cançons, anècdotes i frases fetes... Parla d’un món comparable al Dublín original, la banda sonora del mercat de Reus dels dilluns on treballava el seu germà gran, i hi afegeix l’argot dels gitanos i els girs dialectals que feien carambola durant les partides de billar. Sovint, en traduir expressions col·loquials joycianes, ja se les trobava fetes en català: “Obre la boca i tanca els ulls” (Shut your eyes and open your mouth) o “insegur com el cul del jaumet” (a s uncertain as a child’s bottom). Ho remata amb la tradició del patufisme, del sovint menystingut Folch i Torres. Abans d’aprendre gramàtica catalana, Mallafrè llegia el Patufet amb devoció i gràcies a aquestes lectures infantils es va familiaritzar amb jocs verbals com els que després troba a l’Ulisses, quan Allfours esdevé Mr. Quatrepotes i Lord Walkup of Walkup on Eggs és Lord Trepit de Trepitjous. Llegir l’Ulisses no és cap odissea.


2 comentaris:

  1. L'Ulisses de Joyce es com menjar un plat de llenties amb entrebancs o dauets de cansalada i un porrò de vi ranci damunt els fogons. S'ha de menjar molt poc a poc, entretenir-se amb els entrebancs, sovint aixecar-se a fer el trago i estar al cas de no ensopegar amb cap petita pedra, Després pair-ho tot,i, potser, (si fa el cas) fer algún rotet.(en Joyce, segurament hi afafiria alguna cosaen acabat de pair), peró jo, ai!, no soc Joyce

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser en Joyce, més que llenties, et prepararia uns ronyons amb mantega...

      Elimina