bostoniana

MARTÍ DOMÍNGUEZ
Bostoniana: un dia de canvi climàtic a la biblioteca
El Temps
8|9|2022

 

Els rodamons copen les còmodes butaques de la Boston Public Library (BPL). L'onada de calor els ha fet entrar en massa en la cèlebre biblioteca, buscant aixopluc. Alguns agafen un llibre i fan com que mediten, altres es passegen com zombis pels llargs corredors atapeïts d'enciclopèdies, la majoria d'elles de filosofia. Aquesta calor infernal fa que el personal de la BPL faça els ulls grossos, i que posen semblant també meditatiu, mentre l'aire condicionat funciona a tota castanya. Al capdavall, Boston és la ciutat més hospitalària del país, i, a més a més, al frontispici de l'edifici unes sentències anuncien solemnement que aquell centre de saviesa fou expressament construït pel poble i per al poble, per al seu creixement educatiu i cultural. Per tant, aquella biblioteca és oberta a tothom, i no com les elitistes de Harvard, custodiades per vigilants collfreds i amb males puces, que et miren amb reconcentrada suspicàcia.

Entre també en l'edifici, fugint de la calor abrasadora. Els nord-americans empren l'escala Fahrenheit, i asseguren que en alguns llocs s'ha assolit la inimaginable quota de 110 graus a l'ombra. Alguns arbres s'han assecat de colp, com cremats per l'onada de calor. En el hall de l'edifici, en una penombra fresca i revitalitzadora, m'entretinc mirant la rocambolesca arquitectura d'arcs i voltes de Rafael Guastavino, i com aquestes acullen els noms dels benefactors d'aquella biblioteca, convenientment envoltats per una corona de llorer. Noms de les famílies riques de Boston, aquelles que a mitjans del segle XIX varen sufragar les obres. En el Renaixement, els donants es feien retratar als peus de Crist o vora la falda de la mare de Déu; en plena era industrial, aquests benefactors tenen immortalitzats els seus noms en aquell temple declaradament pagà.

Tot seguit, tan bon punt s'enceta la monumental escala de marbre groc de Siena, custodiada per dos aparatosos lleons, es descobreixen les pintures de nimfes i deesses de Pierre Puvis de Chavannes, letàrgiques i somnolentes. Puvis, el gran adversari dels impressionistes, va pintar aquella obra colossal a París, i mai no va arribar a veure-la instal·lada a Boston. Ja era un home molt gran i no es va trobar amb ganes de fer aquell viatge transatlàntic, i va enviar algú de la seua confiança per tal de fer-hi la instal·lació. Cal dir que és una obra poderosament puvisiana, i que aquell cant ampul·lós a les arts i les ciències desperta poc interès entre els turistes. Qui coneix Puvis de Chavannes als Estats Units? Ah, si fora Monet les cues arribarien fins al capdamunt del gratacel The Prudential. Una cita en francès remata la majestuositat de l'obra: "Les muses inspiratrices acclament le Génie, messager de lumière". Pense en aquella volatilitat de la fama, malgrat tanta convocatòria a les muses. Puvis hi roman allí, incrustat com un dels nombrosos fòssils que apareixen al marbre de l'escala. Un dia va regnar en les arts plàstiques, però, contra tot pronòstic, els impressionistes guanyaren la batalla als pintors academicistes, i els museus de Boston atresoren a manta Monet, Pisarro, Cézanne, Renoir, Gauguin i Van Gogh. Però, és clar, cap Puvis.

M'assec en la sala de lectura i prenc algunes notes. Allí alguns turistes es fotografien, també asseguts, fent semblant d'estar concentrats en la lectura. Alguns es retraten amb el llibre a l'inrevés i quan se n'adonen fan grans riures. Un rodamon mira l'infinit, ensopit i aclofat en la cadira, i també fa com si estiguera estudiant algun tema d'àlgebra inescrutable. Els especialistes en canvi climàtic parlen de com la pobresa energètica colpejarà durament tots aquells que no puguen fer front a l'augment de les temperatures amb cases climatitzades. Els que viuen a la intempèrie seran les primeres víctimes. Jo m'hi assec també, entre l'abatoll de turistes i rodamons, i escric aquestes notes. Tot és una gran farsa, apunte, mentre per les finestres de la biblioteca es filtra una llum lletosa i sinistra, que fa por. El canvi climàtic ho desfarà tot.