lectura atenta

«La lectura atenta és sensible a l'ambigüitat, canvia els significats, duplica les al·lusions i les associacions. No està tan interessada en el context històric o en la biografia de l'autor —ni tan sols cal saber qui és l'autor d'un text per fer-ne una lectura atenta— com en les «paraules de la pàgina».

[...] Com passa amb qualsevol altra habilitat, es millora en la lectura atenta a mesura que es va posant en pràctica. Aprenem a trobar el nostre propi espai en els textos literaris i a intensificar el seu ús del llenguatge; comencem a reconèixer les formes canviants de l'associació i el significat, i, igual que en qualsevol altra habilitat en qualsevol àrea de la vida, ens sentim cada vegada més segurs en la nostra pròpia lectura, en la cooperació amb un text. Fem una lectura d'un text, desenvolupem un sentit del que significa. I hi ha un plaer inventiu en la formació d'un sentit —com qui treu conills d'un barret—. De fet, la lectura atenta és com un contrapunt creatiu, o l'enginyeria inversa, de l'habilitat de l'escriptor, que entén que l'escriptura no només va del contingut d'una comunicació, sinó també de la seva forma: un què i un com, alhora. La lectura atenta implica pensar com un poeta; o, més aviat, [...] tant l'escriptura com la lectura de literatura impliquen participar en una conversa creativa.

[...] Els grups de lectura de tot el món descobreixen una vegada i una altra l'alegria de llegir i parlar tots junts. Encara més, la lectura atenta se centra no només en el que es troba al text de forma més palpable, sinó en altres significats, sovint subtextuals; destapa una visió més profunda del que està passant que, sorprenentment, moltes vegades va en contra del que esperem.

[...] El coneixement sobre literatura desborda les categories més restringides del coneixement en altres matèries, ja que, quan llegim literatura, nosaltres tenim un paper central per a la nostra lectura. És per això que l'estudi de la literatura és revelador; és per això que ens pot canviar; és per això que a algunes persones no els agrada, o que els sembla perillós o arriscat, i també és per això que d'altres s'hi embarquen. Hauria de ser un procés emocionant, i potser fins i tot desconcertant: els estudis literaris haurien de desafiar no només pel que es llegeix, sinó també a través de les idees dels altres amb qui es comparteix la lectura.»

 

Robert Eaglestone. La Literatura: per què és important. Traducció d'Octavi Gil Pujol. Saldonar, 2020.