virtuosisme

NÚRIA BAÑOS
Guilleries
Sonograma
29|6|2022

Si s’hagués de descriure l’obra de Ferran Garcia amb un sol mot, el més escaient seria clarobscur. Guilleries és una novel·la viva que es recargola com un animal ferit enmig del bosc. Té com a motiu constant el dolor, tanmateix, la narració està embolcallada de misticisme gràcies a la prosa i les imatges. Així doncs, la lectura és una experiència estètica.

L’acció se situa a Taradell, a les darreries del segle XIX, durant la tercera guerra carlina. El temps i l’espai, però, constitueixen el marc narratiu que legitima un dels múltiples tipus de violència que omplen les pàgines del llibre. La terra és “una presó de pedra, margues, cims i boscos infinits” que proven que el destí ja està escrit, com una mena de providència de la natura. El protagonista és en Boi, un nen cagot —els cagots van ser una minoria perseguida i estigmatitzada a la península— que, en morir la seva mare, decideix quedar-se a viure amb l’àvia, una fetillera que es fa anomenar Madame Laveau. Aquesta decisió comporta allunyar-se del pare i la germana, una de les primeres ferides que experimenta en Boi, atès que la relació paternofilial es complica. En efecte, l’amor i el dolor semblen inseparables —tot i que destriables—, especialment quan un ésser estimat mor. De fet, la mort és un altre dels grans temes que plana sobre la novel·la: és a tot arreu i es manifesta en totes les seves formes, especialment en les més violentes. Tot i això, no es podria qualificar de sanguinolenta, l’obra, sinó més aviat de grotesca.

Un altre motiu és el poble —els cagots, en aquest cas—, que serveix per arrelar el personatge a una comunitat lligada a unes tradicions, un paisatge i uns estigmes concrets. El poble és la família i, consegüentment, ens torna a portar a l’amor, però també a la destrucció i la venjança, que són els desitjos sorgits d’un dels dolors més profunds: la pèrdua. Es aquesta pèrdua —o, més ben dit, amputació— la que comporta el creixement del protagonista: com en tot Bildungsroman, el lector assisteix a l’eclosió d’un jove provocada per un fet traumàtic. El coneixement, així doncs, sorgeix del trauma i el dolor —això ens podria recordar Rodoreda—, un sentiment necessari amb el qual s’ha d’aprendre a conviure.

En poques paraules, Guilleries és virtuosisme —és a dir, preciosisme i detallisme— i estètica, però també és un mirall que reflecteix la condició humana: amor, rebuig, gelosia, patiment, culpa… En efecte, “un roman: c’est un miroir qu’on promène le long du chemin”.