abandonar la lectura a la secundària

CARINA FARRERAS

Els joves deixen de llegir llibres per plaer quan arriben a la secundària

La Vanguardia
15|11|2022

En Jan, estudiant de 13 anys: “Abans llegia força però ara no sé quins llibres m’agraden”. En Rodrigo, de la seva classe, apunta: “És que passem d’un extrem a l’altre: o els llibres són molt infantils o es tornen molt seriosos”. Per a la Isabel l’abandonament de la lectura infantil que a primària tant li agradava és una qüestió d’horaris. “No tinc temps, se m’ajunten els deures i les extraescolars”. En Pau considera que “si t’obliguen a llegir un llibre que no t’agrada, ja no en comences cap altre”.

Cap esmenta el mòbil o l’ordinador, les hores abocades a jocs o a les xarxes socials, raons expressades per mestres i pares. L’única que trenca amb el desencant general sobre la lectura, en aquesta classe de 2n d’ESO del Joan Pelegrí de Barcelona, és la Paula: “Ara llegeixo més perquè a la biblioteca [escolar] he descobert novel·les que m’agraden molt”.

Què ha passat amb aquests nens que no fa tant gaudien del conte d’anar a dormir amb els pares, del llibre regalat pels avis i de la lectura a classe? Per què han deixat, de sobte, d’interessar-se per la lectura? Els experts apunten amb el dit el mòbils, les lectures obligades, l’exigència acadèmica, els deures, les extraescolars... Un ritme de vida que els deixa esgotats.

“El llibre és un article a contracorrent, qualsevol altra activitat adolescent es gestiona bé en la dispersió, però aquesta requereix temps i concentració”, assenyala Eva Orúe, directora de la Fira del Llibre de Madrid.

Però el llibre no està desterrat del lleure juvenil. Les dades sobre hàbits lectors a Espanya, del baròmetre del Ministeri de Cultura, no són desastroses, comptant que entre els adults, referents d’aquests joves, un terç no llegeix mai. Un 84% de nens de 6 a 9 anys llegeix amb regularitat, un hàbit que no ha caigut després del repunt a què es va arribar durant el confinament. A partir dels 15 anys la mitjana cau fins a un 65%.

L’experiència de les escoles difereix de les estadístiques oficials. “Quan comencen l’ESO encara són lectors, a 2n ja en són menys i a 3r i 4t els préstecs cauen en picat. A batxillerat són molt puntuals”, descriu Marta Cava, bibliotecària a l’institut Premià de Mar que justifica la caiguda pel gran volum de feina a l’ESO, el mòbil i els interessos socials.

“Als 12 i 13 anys se’ls obliga a llegir el que no els interessa, i a sobre n’han de fer una ressenya, respondre a preguntes que van al detall, un examen..., això no ajuda que llegir continuï sent un plaer”, lamenta Carme Fenoll, excap del Servei de Biblioteques de Catalunya i, actualment, a la UPC Arts de la Politècnica, on reuneix lectors en clubs de lectura. “La bona acollida dels clubs de lectura s’hauria d’estendre als instituts”, diu.

Al centre de Cristian Olivé, professor de literatura, no s’obliga a llegir un títol, es deixa triar entre uns quants. Miren d’evitar que es perdi la lectura per plaer i, alhora, passin de Geronimo Stilton a obres clàssiques. “Però no podem deixar-los sols, de cop, amb La Celestina”. Olivé afirma que les lectures literàries són més acceptades si el docent baixa de la tarima i explica als alumnes que aquells relats, poesies o obres de teatre clàssiques parlen d’ells. Una conversa per WhastApp entre els amants Romeu i Julieta com a deures? “La proposta va agradar molt i els va acostar a altres obres de Shakespeare”.

“Cal que impartim els clàssics, no tot ha de ser contemporani perquè és més fàcil, la formació requereix esforç”, puntualitza Joan Portell, doctor en didàctica de la llengua i la literatura de les universitats de Girona i de l’Autònoma de Barcelona. “La literatura ens forma i ens reconeix com a societat i educar també és formar en la mirada crítica”. Així, Huckleberry Finn, en el seu viatge pel Missisipi, tracta en Jim amb el racisme propi de l’època i això sorprèn els joves d’avui. Ara bé, continua, “de la mateixa manera que es necessiten bons professors de literatura capaços de formar en la comprensió de textos de dificultat superior, es necessiten bons mediadors bibliotecaris, capaços d’animar a la lectura, cosa que no és fàcil en un ritme de vida que no afavoreix el recolliment”.

El bibliotecari escolar, segons Cava, ha de conèixer els gustos, les tendències, els llibres que llegeixen. Saber que ara agraden els còmics i els mangues; les històries d’amor; que llegeixen per Whattpad i es nodreixen de TikTok. “De vegades, els pots reconduir cap a eleccions de més qualitat literària. Et va la novel·la romàntica? I si proves amb Mary John d’Anna Pessoa? I pot ser que després arribin més peticions per llegir-lo”.

Segons la neurociència, els adolescents es volen identificar amb els seus iguals. En aquest sentit, a diferència de sèries, música, moda o jocs d’ordinador, la lectura no està en les seves converses. Es llegeix en solitari. “El que funciona és el que l’escriptora Teresa Duran defineix com a recomanacions que passen per sota del pupitre”, apunta Portell. Va passar amb fenòmens com Harry Potter o El nen del pijama de ratlles, que van córrer de boca a orella i es van esgotar a les llibreries. “Si el que volem és que llegeixin necessitem personal preparat per encendre l’espurna”, conclou el professor.