agafar el lector per les solapes

SERGI PÀMIES
Agafar el lector per les solapes
La Vanguardia
27|1|2023

 

La biografia que, a la solapa de la majoria de llibres, informa sobre l'autor és un gènere que evoluciona de manera desigual. Tant és així que, a França, es publiquen multitud de novel·les sense referències biogràfiques i, cada vegada més, sense un resum de l'argument que alimenti la curiositat d'un possible comprador. Els amants d'aquesta variant mercadotècnica creuen que n'hi ha prou amb el títol, un paràgraf del llibre i una faixa per subratllar el magnetisme de l'autor. És l'avantatge de tenir una massa de lectors fidels a l'actualitat literària. Aquí, en canvi, predomina el model clàssic de solapes amb un resum de l'obra i la vida de l'autor i un recull de frases ditiràmbiques de la crítica i, si n'hi ha, una llista de premis. El registre neutre és majoritari, tot i que hi ha qui és prou presumit per amagar l'any de naixement o prou discret per no especificar ni on va néixer ni on viu. Després hi ha autors que aprofiten l'avinentesa per transmetre un to determinat, irònic o inquietant, però s'entén que a aquestes altures ser original és impossible. Queda la possibilitat de convertir la nota biogràfica en un aperitiu del talent de l'autor (recordo que a Tot Abulcàssim, l'autor es presenta amb una primera frase deliciosament novel·lesca: "Jordi Cornudella publica poca de la poesia que escriu, potser perquè la seva feina consisteix, en part,  a publicar la que escriuen els altres").

Fa uns mesos, l'editorial Empúries va publicar El malaventurat senyor Clauss, de Marta Pasqual. Passejant la meva mala memòria per una llibreria, em vaig preguntar si no devia ser la Marta Pasqual coneguda per una trajectòria política fugaçment fallida i vaig buscar la solapa biogràfica amb la curiositat de comprovar si Pasqual havia buscat en la ficció el que li havia negat la realitat política. No era la mateixa Marta, entre altres raons perquè la política es diu Marta Pascal, no Pasqual.

L'autora d'El malaventurat senyor Clauss es presenta amb una fotografia ambiguament reflexiva, mirant al lluny amb una serenitat tímida emmarcada per un tall de cabells d'actriu de la nouvelle vague. La biografia em va interessar prou per comprar el llibre: "Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983) és aspirant a patinadora, pianista, ballarina i guionista amb Larry David. Mentre això no arriba, treballa com a professora de literatura francesa a secundària..." i el text continuava en un registre més convencional. El recurs de l'inventari d'aspiracions la distancia de l'enumeració protocol·lària de currículum. És com un regat curt que comença obrint la possibilitat que de debò patini, toqui el piano o dansi, però el gir de Larry David amplia els dubtes i reforça la voluntat, explícita, de buscar complicitats. Algú pot pensar: ¿i la biografia d'una autora és suficient perquè compris un llibre? Doncs sí. Per experiència he constatat que, en la incerta i atzarosa estadística d'encerts i fracassos, és un sistema tan vàlid com qualsevol altre.