«Mentre l'Anna Karènina de Lev Tolstoi començava afirmant que «Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera», Vladimir Nabokov va creure necessari invertir aquesta afirmació, i contradir Tolstoi quan, a l'obertura d'Ada o l'ardor, escriu: «Totes les famílies felices són més o menys dissemblants; totes les famílies desgraciades són més o menys semblants».
Aquí ens sentim evidentment més a gust amb la tesi nabokoviana que postula que és en la singularitat i la raresa preuada on es troba la felicitat, no pas en la tristor sempre igual a si mateixa. I és per això que tots els llibres dolents, normalets o mig passadors s'assemblen; però en canvi cada bon llibre, cada llibre que val la pena i ens fa feliç, ho fa a la seva manera».
Manel Ollé. Plagia millor! Periscopi, 2022. P. 40.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada