el redactor cultural novell

«Una de les escenes més tristes i recurrents que m'he trobat al món de l'edició de mitjans locals és el primer contacte amb un redactor cultural novell. Solen ser nois i noies joves, acabats de sortir de les facultats de Filologia, d'Història o de Belles Arts, mai de Periodisme. Normalment xiques despertes i capaces que ho llegeixen tot, que van al teatre i que estan increïblement qualificades per anar a una exposició d'art contemporani i escriure't en mitja hora cinc-centes paraules condensant teories universitàries i manifestant l'absoluta necessitat d'espais culturals sòlids a la premsa local.

Són moments entranyables, en què veus als ulls d'aquests entusiastes cadells la força de la jovenesa, la temeritat i la inconsciència. T'hi veus a tu mateix fa tants anys, quan les il·lusions que ara són perdudes tenien crosta i per dins eren tendres i flairoses com un pa acabat de sortir del forn. Què els has de dir, ves. Que perseverin, que si són bons se'n sortiran. Que experimentin, que aprenguin i que escriguin. Mentrestant, penses que es fotran una hòstia descomunal, i recordes tot el que t'han dit sempre els empresaris de la comunicació. Que la cultura no interessa a ningú, que s'ho llegeixen els quatre arreplegats de sempre, que si volen guanyar-se la vida amb el periodisme cultural que se'n vagin a Barcelona o, millor encara, a Madrid o a Nova York. Que la cultura als mitjans locals és expedir un taló sense fons i un acte de mecenatge voluntariós que no es reconeix mai al pagador. Tenen raó.

I, tot i això, fer cròniques culturals de proximitat té un punt de desafiament i de civilitat màxima. De fer botifarra als que voldrien el periodisme local ple de successos, de crisis agrícoles i d'esports regionals. Aquest jove redactor cultural, tan capacitat, sol treballar el seu primer estiu després de llicenciar-se de cambrer en un xiringuito de platja o de monitor de colònies. Un estiu gloriós, en què es fa un tip de follar».

Miquel Bonet. «Cultura, sexe i altres parafílies». A: Periodisme de contacte. Cròniques sudistes. La segona perifèria, 2022. P. 175.