repetir una paraula molts cops

«Si mirar una cara és difícil, també ho és repetir una paraula molts cops. Sempre una, sempre sola. Sense frase, sense context, sense intenció. Repetir, per exemple, la paraula finestra. Repetir-la fins que el seu referent, la part del món que construeix i assenyala, es perd per complet. Repetir-la fins que deixa de ser una obertura feta en una paret per donar pas a la llum i per donar pas a l'aire. Repetir-la fins que esdevé una altra cosa, que no se sap quina és i és estranya: una finestra que no té relació amb res ni ningú. De cop dir finestra ja no és natural ni freqüent, sinó inconegut. Desconcertant.»

 

Blanca Llum Vidal. «Mirar una cara, respondre a un rostre». Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Arcàdia, 2023. P. 39.