control de continguts

«Quam érem petits, la meva tieta àvia Betsy era molt estricta amb la seva decisió de no deixar-nos endinsar en Dickens encara. Deia que ningú no havia de llegir Dickens abans dels divuit anys. Segons ella, només ho malinterpretaríem i arruïnaríem el plaer que, d'altra banda, n'obtindríem la resta de les nostres vides. Tenia raó i l'hi agraeixo. A setze anys, em vaig queixar fins que em va deixar llegir David Copperfield, però em va advertir sobre Steerforth, perquè no me n'enamorés, com li havia passat a ella, i em trenqués el cor. Quan la Betsy va morir, em va deixar els seus Dickens. Els vam fer reenquadernar, perquè s'havien desgastat una mica després d'haver viatjat per l'oest amb ella durant cinquanta o seixanta anys. Quan agafo un llibre d'aquesta col·lecció penso en com, allà on anava, sempre duia a sobre aquest immens recurs i refugi, que era fiable, a diferència de moltes altres coses de la seva vida...»

 

Ursula K. Le Guin. «Llegir de gran, llegir de jove». A: L'onada a la ment. Traducció d'Elena Ordeig. Raig verd, 2022. P. 73.