fars d'incomprensió

DAVID CASTILLO
Fars d'incomprensió
Avui
24|9|2009

Quan els crítics divideixen la novel·la nord-americana per etiquetar-la, des de fa tres dècades parlen de narrativa postmoderna, jueva, contracultural i del sud, independentment dels estils, les temàtiques i els troncs d'una de les tradicions de novel·la contemporània més important, al costat de la francesa i la russa. Es pot caure en l'estereotip, però quan anomenem els autors jueus, de seguida se'ns apareixen les alineacions com si fossin les d'un equip de futbol. Tampoc costa gaire identificar els escriptors del sud i observar unes característiques comunes, tot i que la individualitat i la mirada personal són el que els fan destacar.

Dir que Eudora Welty (1909-2001) és una narradora del sud no ens ofereix un retrat aproximat, tot i que en el seu cas el pes del paisatge, l'arrelament dels personatges a les petites comunitats, el clima, el pes social i tot plegat actuant d'una manera hostil cap als personatges, sí que anirà acotant el seu univers. I també la veu personal, perquè Welty és comparable als grans escriptors del sud: Faulkner, Porter, McCullers, Styron, O'Connor, Capote i companyia. Des dels primers relats de començaments dels anys quaranta, ubicats al delta del Mississipí i poblats de marginats, víctimes desheretades per les circumstàncies, la visió ja la faria evolucionar del realisme a posicionaments més experimentals, entre l'objectivitat i fins i tot aspectes onírics. El magistral tractament del temps, en suspensió o accionant els mecanismes de la ficció, resultaria clau en l'eix central de la seva obra, en què les nissagues familiars, les llegendes dels records i la nostàlgia de la vida aristocràtica són fonamentals. Aquí s'inscriuen les seves obres mestres, Boda en el delta (1945, traduïda per Planeta), El corazón de los Ponder (1954) i La filla de l'optimista, que apareix en català. Els personatges turmentats i la vinculació a una vida quotidiana difícil ens fan situar en uns buits desoladors. A La filla de l'optimista, datada al 1972 —va obtenir el Pulitzer—, arribem a un cim. La pluralitat i la caracterització dels personatges, un jutge vidu que torna a casar-se i la seva filla, ens duran per una trama en què les incomprensions esdevindran un dels fils. L'enfocament de l'omnisciència i el domini dels diàlegs són dos punts forts més d'una novel·la breu que es pot llegir ràpid tot i la multiplicitat de plans i espais temporals en què es mou. Novel·la inoblidable, ja és un clàssic.